La parròquia de Geruli és esmentada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu, document datat el 819, però que en realitat sembla que fou redactat a la darreria del segle X.
Del lloc de Girul hi ha diverses referències corresponents als segles X, XI i XII. En aquest sentit, hom té notícia que Bernat I, vescomte de Cerdanya, l’any 981, permutà amb el bisbe Sal·la d’Urgell i els canonges de Santa Maria de la Seu, diversos alous, entre els quals n’hi havia un a Gerulli, per un altre alou de la seva pertinença situat al terme del castell de Balsareny. Gairebé un segle més tard, pel testament del canonge Isarn, datat el 12 de gener de 1098, hi ha constància que aquest llegà al seu fill Pere els alous que tenia a les viles de Meranges i Girul, juntament amb altres béns. Posteriorment, l’any 1165, hi ha referència que Berenguera, conjuntament amb els seus fills, per manament de Guillem de Castelló, el seu marit ja difunt, restituïa la canònica de Santa Maria de la Seu els drets de batllia de la vila de Girul i d’unes cases que tenia sota l’església de Sant Sadurní, els quals detenia injustament.
De l’antiga parròquia independent de Girul, dedicada a sant Mamet, en l’actualitat no en queda cap rastre; avui dia els seus habitants depenen eclesiàsticament de la parròquia de Sant Serni de Meranges.