Situació
Capella que presidia un antic hospital de camí ral, molt modificada per reformes tardanes i ara totalment abandonada.
ECSA - A. Roura
Antic santuari situat al terme de la parròquia d’All, entre la carretera de la Seu (N-260) i el riu Segre.
Mapa: 36-10 (217). Situació: 31TDG043935.
Per a anar-hi, cal agafar un camí carreter que surt del quilòmetre 170,5 de la carretera N-260 i que es dirigeix vers el sud-est. Després d’uns 600 m s’arriba al temple. (RMAE)
Història
Aquesta església era la capella d’un hospici o hospital de viatgers del camí de la Seu per la Solana. Quadres era considerada als segles XIII i XIV una “domus hospitalis”. Més tard prengué el caràcter de santuari. Al segle XIV, l’establiment era regit per un capellà ajudat d’oblats i depenia del bisbe d’Urgell. El 1489 sabem que els cònsols de Puigcerdà elegiren un obrer per administrar la capella i que tenien el dret de patronat per al nomenament del capellà.
L’església fou molt malmesa el 1936 i les dues imatges de Maria (una de romànica i una de gòtica) foren cremades junt amb els retaules. Avui l’edifici es troba en estat ruïnós i mereixeria una urgent restauració per l’antiguitat d’aquest santuari marià. (MD)
Església
Planta de l’església.
E. Ventosa
Es tracta d’una església que ha estat molt reformada i que ha patit un procés de soterrament progressiu a causa de les riuades del Segre o els sediments aportats pel torrent d’All. L’edifici primitiu, del final del segle XII, era format per una nau capçada a llevant per un absis semicircular i coberta per una volta de canó. Al final del segle XVII, el terreny a l’exterior havia pujat de nivell de tal manera que faltava aproximadament un metre per arribar a la imposta de la volta. Hom decidí construir un nou temple sobre les parets del vell, reomplint-ne l’interior fins al nivell del sòl de l’exterior. D’aleshores ençà el sòl ha continuat pujant de nivell i l’església ha tornat a quedar uns 40 cm enterrada.
La fàbrica romànica és de bons carreus regulars, ben treballats i de dimensions mitjanes, i s’acaba a la cornisa d’imposta de la volta, una cornisa petita i llisa que corre al voltant de la nau i l’absis, damunt de la qual es començà la fàbrica barroca.
L’absis és gran i la nau relativament curta amb relació a l’amplada. És pràcticament regular, d’una sola tramada. Els pilars existents sorgeixen per conveniència de la segona església.
La portalada, al mur sud, porta la data 1698, però la seva situació correspon a la de la porta primitiva.
Té una finestra al mig de l’absis i una altra a la façana sud, on comença la nau, ambdues petites, de doble esqueixada d’arc monolític i mig soterrades. (EVS)
Marededeu
Talla de la Mare de Déu de Quadres desapareguda en l’incendi de l’església l’any 1936.
Arxiu Mas
Al cambril d’aquesta església es venerava una imatge romànica de la Mare de Déu que desaparegué l’any 1936, quan el temple fou incendiat. Feia 42 cm d’alçada, mentre que l’Infant, representat adult, feia 19 cm; la Mare de Déu, asseguda en Majestat en un setial de respatller circular, portava per sobre la túnica un mantell-casulla de plecs força mal executats. El vel que li cobria el cap s’acabava a l’alçada de les espatlles en una mena de collaret de plecs molt junts. La túnica li baixava entre les cames en plecs verticals i deixava veure la punta de les sabates. El Nen Jesús seia al mig de la falda, a l’enfonsament del mantell, i aguantava amb la mà esquerra el Llibre sant i amb l’altra mà beneïa els fidels. La Mare estenia els braços en actitud d’ofrena i ni la Mare ni el Fill portaven corona.
Des del punt de vista iconogràfic, aquesta Mare de Déu té relació amb el tipus d’Ix, Bastanist i Targasona, però acusa notables defectes i denota fins i tot una certa degradació del model originari. No és anterior al segle XIII. Aquesta imatge coneguda per l’Arxiu Mas fou publicada per primera vegada per M. Delcor (1970, fotografia entre pàgs. 72 i 73).
El grup escultòric era afegit a un retaule que emmarcava les figures amb un arc de mig punt que recolzava sobre uns senzills capitells; l’arc no cobria la imatge, el cap de la qual sobresortia (vegeu Noguera, 1977, pàg. 59). (MD)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Martí, 1927, pàg. 96
Bibliografia sobre la marededeu
- Delcor, 1970, pàgs. 83-84
- Noguera, 1977, pàgs. 57-59