Situació
Aspecte general de la vila de Cornellà de Conflent, emmarcada pels estreps del Canigó, amb el campanar i la torre rodona que indiquen la presència de l’església canonical de Santa Maria i del palau comtal; i torre del palau comtal, l’element més característic del seu conjunt arquitectònic.
ECSA - A. Roura
Les restes del que fou el palau dels comtes de Cerdanya són a migdia de l’església de Santa Maria de Cornellà, a l’altre costat de la carretera local que travessa el poble i va cap a Fillols.
Mapa: IGN-2349. Situació: Lat. 42° 34’ 1” N - Long. 2° 22’ 57” E.
Per a arribar a Cornellà de Conflent, a partir de Perpinyà, cal prendre la N-116 fins a Vilafranca de Conflent (49 km). A l’entrada de Vilafranca, a mà esquerra, s’agafa la D-116, que en 5 km de recorregut porta a Cornellà.
Història
El primer testimoni d’aquest palau és de l’any 1047, quan el comte Ramon Guifré presidí “in palatio Corneliani”, davant la seva cort i els jutges, un judici en el qual feu una reclamació al vescomte Bernat II de Cerdanya de l’honor que li havia usurpat més enllà del coll de Pimorent. Probablement aquest palau ja existia des del final del segle X, i això ha fet suposar que aquí potser va néixer l’abat Oliba. Fou residència comtal fins que el comtat de Cerdanya s’integrà als dominis del comte de Barcelona vers l’any 1117. Després es mantingué com a propietat reial fins que, ja malmès, fou cedit l’any 1356 pel rei Pere III al prior de Cornellà Jaubert de Tofalles perquè hi residissin els canonges. Les dependències canonicals no foren traslladades a l’antic palau fins als volts del 1390. A la mateixa època es construí un claustre nou, amb columnes poligonals i capitells de pedra simplement tallada en forma troncopiramidal, entre el palau i la paret de migdia de l’església de Santa Maria.
Edifici
Aspecte general de la vila de Cornellà de Conflent, emmarcada pels estreps del Canigó, amb el campanar i la torre rodona que indiquen la presència de l’església canonical de Santa Maria i del palau comtal; i torre del palau comtal, l’element més característic del seu conjunt arquitectònic.
ECSA - A. Roura
Ara malauradament partit entre tres propietaris privats, es tracta d’un edifici civil que, si es restaurés, seria un dels més ben conservats d’aquest tipus. Per bé que més o menys transformat al segle XIV i encara posteriorment, presenta a l’angle NW una torre rodona que es comunicava amb la ronda de la muralla per una porta d’arc de mig punt. La torre és molt modificada en el seu coronament, on es veuen uns merlets de tipus piramidal. La façana oriental deixa veure unes finestres romàniques d’arc de mig punt i de doble esqueixada, semblants a les del campanar de Santa Maria de Cornellà de Conflent i datables al segle XI. El palau fou bastit segurament a l’inici del segle XI, o potser anteriorment. En espera d’una rehabilitació, seria indispensable d’assegurar-ne almenys la salvaguarda i protecció i la seva classificació com a “monument històric”.
Bibliografia
- Miquel, 1945-47, vol. II, doc. 590, pàgs. 95-96; Pous, 1974, pàg. 216; Cazes, 1991, pàgs 35-36.