Situació
Petita església parroquial situada en ple Alt Conflent, enfilada a la riba esquerra de la Tet.
ECSA - A. Roura
Capçalera de l’església amb l’absis primitiu I un cos adossat a la part de migdia, sobre el qual s’ha construït la moderna espadanya.
ECSA - A. Roura
L’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa és al costat del cementiri, a l’extrem sud-oest de la població.
Mapa: IGN-2249. Situació: Lat. 42° 34’ 15” N - Long. 2° 17’ 44” E.
Per a arribar-hi cal prendre la carretera D-57, que arrenca, a mà dreta, de la N-116, poc abans d’Oleta venint de Vilafranca de Conflent. (JAA)
Història
El primer esment del lloc de Jújols és de l’any 950, en què el papa Agapit II confirmà a Sant Miquel de Cuixà els alous que tenia a Iullus. Més endavant surt repetidament esmentat. Formà part de la sajonia de Conflent.
Per a tenir notícies de l’església parroquial de Jújols cal esperar fins al final del segle XII. El 1189 Guillem Guadamir va vendre a Martí Guadamir i els seus fills tota la seva part de l’heretat que posseïa a Jújols, al costat de l’església de Sant Julià.
El 1570 la parròquia de Jújols consta unida a la de Canavelles i el 1577 el bisbe d’Elna l’uní a la comunitat de clergues de Vilafranca de Conflent, a causa de la manca de rendes. El 1630 es fundà a l’església la confraria del Roser. (CPO)
Església
Planta de l’església on es veuen les modificacions i els contraforts fets per assegurar l’estabilitat de l’edifici.
J. A. Adell
Es tracta d’un edifici molt transformat per les ampliacions laterals de la nau. Inicialment, responia a una estructura de nau única, capçada a llevant per un absis semicircular, obert a la nau mitjançant un profund arc presbiteral. Aquest arc és avui molt alterat pel retall dels brancals i la construcció dels pilars que suporten els arcs formers afegits als murs perimetrals per tal de suportar la volta de canó, de perfil semicircular, que fou construïda substituint el sostre original, possiblement d’embigat. En el mateix procés en què es construí la volta, s’amplià l’església cap al sud amb una segona nau, en la qual s’obre la porta, resolta en arc de mig punt ressaltada per una arquivolta recta, i en la qual es conserven elements de ferramenta ornamental.
A l’angle sud-est hi ha un cos quadrat, potser la base d’un campanar no construït, a la façana de ponent del qual es dreça un campanar d’espadanya d’un sol ull, que resulta en una posició molt peculiar en el conjunt de l’església. El volum del temple es complica per l’afegitó de contraforts a la façana nord, que fou refeta aprimant el mur per tal d’ampliar l’espai interior.
Les façanes són totalment mancades d’ornamentació, llevat de la façana absidal, on es desenvolupa una decoració sota el ràfec, formada per un fris continu d’arcuacions, executades de manera molt barroera i que prenen la seva forma a través de l’arrebossat de calç que cobreix tota la façana absidal. En aquesta mateixa façana s’obren dues finestres de doble esqueixada.
L’aparell és format per pedra llosenca, senzillament desbastada, disposada en filades uniformes, però irregulars, amb la porta sud executada amb carreus de pedra granítica.
La disposició espacial i, sobretot, els elements ornamentals situen clarament l’església de Jújols dins l’òrbita de les formes de l’arquitectura llombarda, d’execució molt arcaica. Aquestes formes palesen l’inici de la implantació i l’extensió de l’estil, al principi del segle XI, i s’allunyen de les realitzacions capdavanteres que defineixen l’estil i que són objecte d’imitació en obres com l’església de Jújols. (JAA)
Ferramenta
Porta del mur sud, que presenta una ferramenta romànica o de tradició romànica adaptada als batents.
ECSA - A. Roura
Els batents de la porta de l’església de Sant Julià i Santa Basilissa conserven un seguit de ferros forjats romànics o de tradició romànica.
La ferramenta està formada per sis tiges planes amb les respectives volutes, quatre col·locades en sentit vertical i les altres dues centrals en posició horitzontal. L’aparent desordre de les peces en els batents sembla correspondre a una col·locació arbitrària, diferent a la situació original de les peces forjades. El conjunt és completat per un tirador d’argolla calat. (PP)
Bibliografia
- Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàg. 165; Abadal, 1954-55, VIII, doc. 73, pàgs. 292-293; Cazes, 1974*, pàg. 26; 1990, pàg. 73.