Situació
Estat actual de les ruïnes d’aquesta primitiva parròquia del terme dels Masos.
ECSA - A. Roura
Les ruïnes de l’església són al costat d’una pista que surt d’Avellanet en direcció sud-est.
Mapa: IGN-2349. Situació: Lat. 42° 31’ 58” N - Long. 2° 31’ 14” E.
Avellanet és a uns 3 km de Prada per la carretera D-24b. (JAA)
Història
Aquesta església fou la primitiva parròquia del terme dels Masos. Mantingué la parroquialitat fins al segle XVII, en què passà a la nova església de Santa Maria dels Masos construïda al nucli de Llonat.
L’esment més reculat d’aquesta església és de l’any 1180, en què consta que Guillem d’Eus llegà sis sous a Santa Maria del Roure. La gent de Vinçà tenia molta devoció a la imatge de la Mare de Déu del Roure i és documentat que hi acudien en processó.
La ruïna de l’església es produí per un esllavissament de terres, al segle XVII. En substitució seva es construí a Llonat entre el 1636 i el 1686 una nova església parroquial, on encara es venera la imatge de la Mare de Déu del Roure, del segle XV. (CPO)
Església
Aspecte parcial dels murs d’aquesta malmesa església, on s’observa el peculiar aparell format per carreus irregulars, entre els quals s’interposen filades de carreus de mides fora del corrent.
ECSA - A. Roura
És un edifici abandonat i en estat de ruïna, d’una sola nau, originalment coberta amb volta de canó de perfil apuntat, coronada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau.
La ruïna s’ha produït d’una manera especialment curiosa, per grans blocs de construcció que s’han esberlat, desplaçat i girat sobre els seus fonaments, a causa d’un esllavissament del terreny del sector de llevant.
La porta, esberlada, partida en dos cossos desplaçats, se situa a la façana nord i era ressaltada per una arquivolta llisa. En el mur sud, coincidint amb una línia de fractura, hi havia una finestra d’una sola esqueixada, probablement del mateix tipus que la que es conserva a la façana de ponent. Al centre de l’absis es conserva una finestra de doble esqueixada.
Les façanes no tenen ornamentació i no sabem si disposarien de ràfec ornamental, del mateix tipus que hi ha al semicilindre absidal, resolt amb una motllura bisellada. A l’interior, es poden observar vestigis d’una imposta en cavet, que assenyala el punt d’arrencada de les voltes.
L’aparell és molt peculiar, format per carreus irregulars i mal escairats, disposats molt ordenadament en filades uniformes i irregulars, entre les quals s’interposen filades de grans carreus de mides excepcionals (0,50 × 1,50 m), especialment en la meitat inferior dels murs.
La tecnologia constructiva és molt singular i de difícil filiació, però les proporcions, la forma i l’ornamentació de l’edifici permeten de considerar-lo clarament com una obra avançada, ja del segle XIII. (JAA)
Bibliografia
- Cazes, s.d., pàg. 4; 1990, pàg. 72.