Situació
Aspecte del sector sud-est de l’església amb la porta nova que va reemplaçar l’antiga, la qual s’endevina més al centre del mur meridional.
ECSA - A. Roura
L’església parroquial de Sant Vicenç és a la part alta del poble de Mentet, que és a 1 555 m d’altitud, a la capçalera de la vall homònima.
Mapa: IGN-2250. Situació: Lat. 42° 28’ 44” N - Long. 2° 18’ 30” E.
Mentet és a 12 km de Pi de Conflent per la carretera D-6. (JAA)
Història
L’esment més primerenc del lloc de Mentet és de l’any 1011, en què consta en la butlla que el papa Sergi IV adreçà a Sant Miquel de Cuixà, segons la qual aquest cenobi tenia un alou a la villa Mentedo.
La parròquia de Sant Vicenç de Mentet fou una dependència de la canònica de Santa Maria de Cornellà. Sembla que a l’origen fou una església pròpia. El 1030 fou llegada en testament per Ponç, ardiaca de la Seu d’Urgell, al seu fill Bernat, juntament amb els alous que hi tenia. Al final del segle XI l’església de Mentet apareix a mans dels comtes de Cerdanya. L’any 1097 el comte Guillem Jordà, per tal de complir la darrera voluntat del seu pare, el comte Guillem Ramon, fundà definitivament la canònica de Santa Maria de Cornellà i la dotà amb diferents béns, entre ells amb l’església de Sant Vicenç de Mentet.
L’any 1102 Ermegol, bisbe d’Elna, consagrà de nou l’església, segurament coincidint amb l’acabament de les obres del temple romànic actual. En el mateix acte, confirmà el seu terme parroquial i la seva subjecció a la canònica de Santa Maria de Cornellà.
A l’inici del segle XVIII, es consigna que l’església havia esdevingut una sufragània de Sant Pau de Pi. L’any 1858 s’emprengueren notables obres de reforma que comportaren el sobrealçament de l’església. (CPO)
Acta de consagració de Sant Vicenç de Mentet (19 de setembre de 1102)
Ermengol, bisbe d’Elna, consagra l’església de Sant Vicenç de Mentet, a la vall del Conflent, i la subjecta a la seu d’Elna i a Santa Maria de Cornellà.
"Anno Domini incarnationis post millesimo [CII], era millesima CXL, indicatione XIII, XIII kalendas octobris, venit nobilissimus Ermengaldus, episcopus Elenensis, et Bernardus, archidiaconus, et Petrus […] predicte sedis et prior Alme Marie Cornelian[ens]is cum innumeris fidelium clericorum et laicorum turmis, ad dedicationem ecclesie Sancti Vincentii martiris, in valle Confluentis, site [in] villa Mentedi. Igitur nos prefatus episcopus et prefati clerici confirmamus predicte ecclesie suam parroquiam terminatam, his terminibus: ab oriente in colle Campelles, a meridie [in] Rochis Albis, a parte vero circi venit in Finestrellas, ab occidente in Fonte Frigida et descendit in Plane de Fourno. Infra prescriptos terminos confirmamus ei decimas, primicias et fidelium oblationes et de cimiteriis XXX passibus, et de molinas fideliter mente decimum et de omnes ma[n]sa[ti]s (?) que fuerint factas in prefata villa sive infra predictos terminos de una quaque singulos denarios (?), et cuneta que divino cultui pertinent eo tenore ut apostolica auctoritate subdita sit sancte matri Elenensi ecclesie et dicte Alme Marie Corneliani. Si quis autem quod non obtamus huius nostri decreti presu[m]p[tuosus] temerator extiterit, tamdiu [se] noverit segregatum ab omni ritu fidelium christianorum donec resipiscat e[t] a[d] plenam satisfactionem venerit. Pro temporali tamen vinculo quidquid ablatum fuerit, reddatur in quadruplum.
Donata vero a nobis est prephata ecclesia hujus dotis titulo, anno XLII regnante Philipo rege.
Et per unum quemque annum pergat clericus de predicta ecclesia duas vices ad sinodum [et] faciat censum de[narius VIII] (?).
Sig+num Arnaldus Izerni. Sig+num Stephani Izerni. Sig+num Petri Mironis. […]. Sig+num Ermen[...].
Raimundus, levita atque cancelarius, qui ita scripsi sub + anno et die prefatis."
[O]: Perdut.
[A]: Còpia moderna “comuniquée par M. Denaclara de Paláu”, segons J. B. Alart.
a: Alart: Cartulaire roussillonnais, Perpinyà 1880, doc. LXXXII, pàgs. 114-115, ex A.
b: Monsalvatje:Noticias históricas, vol. 23, Olot 1914, ap. XLI, pàgs. 445-446, ex a.
Traducció
"L’any de l’encarnació del Senyor mil cent dos, en l’era mil cent quaranta, en la indicció tretzena, el tretze de les calendes d’octubre, va venir el molt noble Ermengol, bisbe d’Elna, Bernat, ardiaca, i Pere […] de dita seu i el prior de Santa Maria de Cornellà, amb una gran gernació de fidels, clergues i laics, a dedicar l’església de Sant Vicenç màrtir, situada a la vall del Conflent, a la vila de Mentet. Per això jo, el bisbe esmentat i el clergat que m’acompanya confirmem a dita església la seva parròquia entre aquests termes: a llevant, al coll de Campelles, a migdia, a les Roques Albes, a tramuntana va fins a Finestrelles, i a ponent, a la Font Freda i baixa fins al Pla del Forn. Dintre d’aquests termes fixats li confirmem els delmes, les primícies, les oblacions dels fidels i un cementiri de trenta passes, i fidelment el delme de les moltes i de totes les masades que es fessin en dita vila o en els seus termes, de cada una li doneu un diner i tot el que pertany al culte diví, amb el pacte que sempre estigui subjecta a l’autoritat de la santa mare església d’Elna i a la de Santa Maria de Cornellà. Si algú, cosa que no voldríem, s’aixequés presumptuós per atacar aquest nostre document, que sàpiga que estarà separat de tota cerimònia amb el conjunt dels fidels cristians fins que ho restitueixi i en doni plena satisfacció. Pel que fa a les coses temporals, tot el que hagués estat sostret que ho restitueixi en el seu quàdruple.
Aquesta carta de dotació fou atorgada l’any quaranta-dos del regnat del rei Felip.
I cada any el clergue d’aquesta església vagi dues vegades al sínode i faci de cens vuit diners.
Signatura d’Arnau Isern. Signatura d’Esteve Isern. Signatura de Pere Miró. […]. Signatura d’Ermen[...].
Ramon, levita i canceller, que ho ha escrit el dia i l’any més amunt esmentats."
(Traducció: Antoni Pladevall i Font)
Església
Absis de l’església, molt sobrealçat, amb el campanar d’espadanya tardà construït amb la mateixa curvatura de l’absis.
ECSA - J.A. Adell
És un edifici d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, que s’obre a la nau mitjançant un arc presbiteral. La nau ha estat molt reformada, especialment en la part alta, car fou sobrealçada i les cobertes modificades. En aquest moment també es construí el curiós campanar d’espadanya d’un sol ull i de forma en arc de circumferència que és situat sobre el mur semicircular de l’absis.
La porta actual s’obre a la façana sud, prop de l’obertura de l’absis, i respon a un esvoranc sense caràcter, de factura recent. La porta primitiva, ara paredada, s’obria al centre de la façana sud i era resolta amb un arc de mig punt, d’obra ceràmica, del mateix tipus que les dues finestres que flanquegen la porta. De fet, tota aquesta façana sud és profundament alterada i no es correspon a l’obra original, que es limita als murs nord i oest i l’absis de l’església actual.
Al mur oest es conserva una finestra de doble esqueixada, mentre que al centre de l’absis hi ha una finestra d’una sola esqueixada.
Les façanes són totalment mancades d’ornamentació, llevat del semicilindre absidal, on el nivell original de la coberta és assenyalat per una motllura en cavet, que formava el ràfec.
En l’estructura dels paraments originals es poden diferenciar dues tipologies constructives. En una l’aparell és de carreuó irregular, disposat en filades uniformes, i abasta la part baixa del mur oest i el mur nord, fins a una cantonada ben marcada, prop de l’angle nord-est. L’altra tipologia abasta tot l’absis i la cantonada nord-est i la part alta del mur oest. És formada per carreus irregulars, disposats en filades uniformes. Aquesta estructura del parament palesa dues fases constructives que podem situar a cavall dels segles XI i XII i probablement no gaire allunyades en el temps. (JAA)
Bibliografia
- Monsalvatje, 1914, vol.23, pàg. 345 i ap. LXI, pàgs. 445-446; 1915, vol.24, ap.XV, pàgs. 334-336; Baraut, 1981, vol.IV, doc.405, pàgs. 111-113 i doc. 434, pàgs. 138-140; Cazes, 1989, pàg. 60; Junyent, 1992, doc.45, pàgs. 63-68.