Situació
Aspecte que ofereix l’entrada a l’església, capgirada d’orientació l’any 1697, quan s’afegí davant l’absis un pòrtic amb l’antiga portada i altres elements forans.
ECSA - Rambol
L’església parroquial de Santa Maria és a la part alta del nucli de Molig, vers el sector occidental, al costat del castell. Té la façana a la Plaça Major i pel costat de tramuntana és vorejada pel carrer de l’Església.
Mapa: IGN-2348. Situació: Lat. 42° 39’ 14” N - Long. 2° 23’ 18” E.
Per a arribar-hi cal agafar des de Prada la carretera D-619, que tot seguit travessa la Tet, i continuar, un cop passat Catllà, per la carretera D-14 fins als Banys de Molig, des d’on el ramal D-14a porta fins a la vila de Molig. (JBH)
Història
El lloc de Molig, esmentat com a tal l’any 1009, havia donat nom des del segle IX a tota la conca mitjana i baixa de la Castellana. En aquest sentit, la primera menció documental data de l’any 844, quan Rotruda, filla del comte Berà I de Barcelona i Rasès, i vídua d’Alaric, comte d’Empúries, vengué al seu fill Oriol, entre d’altres possessions, la vil·la de Coma, situada “in valle Molegica”, que devia dependre d’ella mateixa i del seu germà Argilà. Tot i que al segle X els descendents de la comtessa Rotruda conservaven alous a la vall de Molig, com també en tenia el monestir de Sant Miquel de Cuixà i més endavant, ja al segle XI, l’abadia del Canigó, l’alt domini jurisdiccional de la vall corresponia als comtes de Cerdanya, els quals també hi posseïen nombroses propietats patrimonials.
L’església parroquial de Molig és citada indirectament l’any 1024 en una escriptura de donació feta pel prevere Duran a l’abadia de Sant Martí de Canigó, per la qual li cedia diversos alous i béns al terme Molig; segons el document, una de les propietats era un mas, amb la casa, un celler i un colomer, que limitava per una banda amb el camí que anava a Santa Maria (“ipso exio qui vadit ad Sancta Maria”). Poc temps després, en el testament del comte de Cerdanya Guifré II, consta que llegà al seu fill Berenguer l’alou que ell posseïa a Molig, tot disposant també que la “ecclesia de Molig” havia d’ésser infeudada a Berenguer de So. El feu de la parròquia el mantingué molt de temps la família de So, que n’infeudà diferents parts a d’altres senyors. Dels anys 1279 i 1280 consta que el rector de la parròquia de Molegio contribuí a satisfer la dècima recaptada en aquells anys a la diòcesi d’Elna. L’any 1281 és citada l’església de Sancte Marie de Moliglio. (PP-JBH-MLIR)
Església
Església romànica d’una sola nau, que era capçada a llevant per un absis semicircular, però que sofrí nombrosos remodelatges als segles XVII i XVIII. Aquestes modificacions d’èpoques tardanes han capgirat l’orientació del temple, de manera que actualment l’altar o santuari és a l’extrem occidental, mentre que a l’antic absis hi ha la porta d’entrada. Davant d’aquesta entrada, i amagant exteriorment l’antic absis, s’afegí un ampli pòrtic. És una construcció rectangular amb coberta a quatre vents, damunt de la qual es dreça un campanaret d’espadanya d’un sol arc. A la façana de llevant del dit pòrtic es col·locà la porta romànica, que originàriament devia ésser situada al mur meridional de la nau.
Aquesta portada és de grans dimensions, senzilla però esvelta. Consta de quatre arcs de mig punt, en gradació, sense llinda ni timpà. Aquests arcs són ben aparellats, amb dovelles amples i curtes i carreus escairats als muntants, tots tallats en pedra granítica. Una motllura horitzontal de secció de pla i cavet ressegueix l’arrencada dels arcs, a manera d’impostes.
Dins el pòrtic esmentat es troba l’obertura o porta practicada al centre de l’absis, la qual dóna entrada al temple. L’antic absis, a desgrat de la reforma, es conserva en gran part, cobert per una volta de quart d’esfera que comunicava vers la nau per mitjà d’un doble plec de mig punt, fet amb dovelles grans.
Cornisa de la capella lateral del mur nord, sostinguda per mènsules molt erosionades.
ECSA - A. Roura
La nau té una volta apuntada —de marcada elevació de punt— i seguida. Una cornisa de perfil de pla i cavet corre al nivell de l’arrencada de les voltes.
Vers l’extrem oriental de la nau hi ha dues capelles laterals, poc profundes, situades simètricament l’una a cada costat formant una mena de fals creuer molt poc destacat en planta. Ambdues tenen un curt tram de volta de canó acabat en un plec de mig punt adovellat. Les altres capelles laterals existents al temple són totes més grans i corresponen a reformes postmedievals.
L’interior de l’església ha estat en gran part arrebossat i pintat, però als murs laterals de la nau resta al descobert l’aparell romànic de gran carreuada.
Tot el costat meridional de l’església resta amagat exteriorment, atès que hi és afegit el gran edifici del castell de Molig. Els paraments romànics solament es poden observar des de l’exterior en el costat de tramuntana de la nau, en els espais no ocupats per capelles posteriors, i en el frontis de forma parcial, ja que a la part baixa hi ha adossat un cobert pertanyent a una explotació agrària veïna.
L’esmentat mur lateral nord de la nau —al llarg del “carrer de l’Església”— mostra el bell aparell de carreus de grans dimensions, perfectament escairats i polits, de granit, els quals es disposen en filades regulars, a trencajunt. El parament és coronat per una cornisa correguda, de pla i cavet, com l’existent a l’interior del temple. Prop del seu extrem de llevant, la capella lateral romànica sobresurt només 55 cm i el seu contorn superior és horitzontal, emfasitzat per un destacat entaulament: un ampli ressalt de secció rectangular, damunt d’una seqüència de nou mènsules que tenien decoració esculpida. Els relleus són molt esborrats a causa de l’erosió. Un parell de mènsules tenien un simple motllurat horitzontal i en una altra es representava, segurament, un cap humà o d’animal. En el ressalt superior hi havia petites boles, que també són molt desdibuixades.
A les tres capelles afegides en èpoques tardanes al sector occidental d’aquest mateix mur es reutilitzaren els carreus de les parts que es destruïren del parament romànic. Les dates del 1697, el 1701 i el 1723 gravades en algunes pedres indiquen l’època d’aquestes reformes.
La façana de ponent, on continua el mateix aparell de grans carreus, té un capcer elevat per sobre del nivell de la coberta de la nau. Al centre de la façana s’obre un gran finestral que és producte d’una reforma moderna que va fer desaparèixer la finestra romànica.
Damunt de l’absis romànic s’aixecà, als segles XIII o XIV, una alta torre de fortificació que segueix la seva planta semicircular. La torre era emplaçada a l’angle NE del recinte del castell de Molig, del qual és l’element més destacat, ja que l’església s’integrà a tot el costat septentrional de la fortalesa. Actualment, aquesta torre fa la funció de campanar —té una espadanya al cim— i disposa d’un rellotge públic.
Malgrat les nombroses reformes, els elements que subsisteixen de l’església romànica de Molig —la volta molt apuntada, la tipologia de la portada i de l’aparell, etc. - permeten definir-la com una construcció evolucionada. S’integra dins un conjunt nombrós de temples senzills i austers, amb escassa decoració, datables a la segona meitat del segle XII o ja dins el segle XIII.
Retrobem les capelletes laterals, que creen tímidament una planta de creu, en altres temples de la mateixa època, apropats estilísticament, de les comarques nord-orientals catalanes. Podem esmentar Santa Maria de Costoja, al Vallespir, Sant Cristòfol de Beget, a la Garrotxa, Santa Maria d’Agullana, a l’Alt Empordà, i també Sant Martí de Cortsaví, al Vallespir, que té una d’aquestes capelles. (JBH)
Bibliografia
- Alart, 1868, pàgs. 25-48; Monsalvatje, 1915, vol. 24, pàgs. 202-203; Rius, 1946, pàgs. 46 i 55; Cazes, 1990, pàg. 44; Junyent, 1992, doc. 122, pàgs. 205-208.