Sant Julià d’Argelaguer (la Coma i la Pedra)

Situada dins l’antic terme del castell de Pedra, fou una sufragània de la parròquia de Sant Sadurní de Pedra. Depengué del monestir de Sant Llorenç de Morunys. La primera notícia que se’n té és l’esment que es fa en la relació de parròquies del final del segle X o del principi de l’XI, continguda en l’apòcrifa acta de consagració de la Seu d’Urgell, quan s’hi fa constar que, a la vall de Lord, la parròquia de Pedra tenia la sufragània d’Argelaguer(“Petra cum Argiler”). El titular de l’església consta en una relació de béns del monestir de Sant Llorenç de Morunys, de vers l’any 1050, on es diu quea Argelaguers(“in Argelers”) el monestir tenia l’església de Sant Julià amb diverses vinyes. Una referència més antiga, que també deu correspondre a Sant Julià d’Argelaguer, és l’esment que consta, l’any 982, en la donació feta pel comte Borrell al monestir de Sant Pere de Graudescales d’un alou situat a la Corriu, el qual afrontava amb un grau que seguia fins a Sant Julià; per aquesta situació és ben possible que es tractés de l’actual coll de Jovells, el qual concorda amb la situació esmentada. Aquesta església consta com a parròquia l’any 1046, i el bisbe d’Urgell la tenia infeudada a Arnau Mir de Tost. Si bé s’hi fa constar la categoria de parròquia, no sembla que passés de sufragània. Aquesta església degué desaparèixer aviat i degué ésser substituïda, probablement, per una altra de dedicada a la Santa Creu, de la qual es conserven algunes restes prop del mas Argelaguer, del terme de Pedra.