Situació
Aspecte que ofereix, des de l’interior, el mur frontal de l’església, actualment enrunada.
L. Prat
Al costat de tramuntana del terme de la Coma i la Pedra, enmig dels rius Mosoll i Ribereta, amagada dins l’abundant vegetació, hom troba l’església de Sant Andreu de la Coma o del Mosoll o del Pujol del Racó, nom, aquest últim, que li dona el mas que hi ha més a tramuntana tot remuntant la vall de la Ribereta.
Mapa: 292M781. Situació: 31TCG903632.
Quan de la carretera que va de Sant Llorenç a la Coma hom ha recorregut 5,600 km, cal agafar una pista, a mà dreta, que voreja la vall del riu Mosoll, i que després emprèn la de la Ribereta. Quan arribem a la vista de la torre de la Vila, que queda a mà dreta, cal continuar, a peu, per un caminet que va paral·lel al riu i que el travessa un tros més amunt, per encetar una pista que, desfent el recorregut, però a l’altra banda del riu, arriba en pocs minuts a Sant Andreu, que queda sobre mateix de la pista.
Història
Vers mitjan segle XI, el monestir de Sant Llorenç de Morunys posseïa, entre diversos béns, l’església de Sant Andreu “in Mosullo” (Mosoll) i la casa senyorial.
Un document del 21 de setembre de 1332 diu que Bernat de Sant Andreu, prior de Sant Llorenç, absol els hereus del mas de Sant Andreu de Mosoll del lliurament al monestir de la quarta part dels fruits, a canvi d’un cens anual en espècies o en diners. Els hereus, a canvi, havien de tenir cura del culte de l’església de Sant Andreu els diumenges i les festes generals i un dia la setmana, a més d’il·luminar l’església.
Un altre document del 19 de març de 1343 parla de Guillem, abat de Tavèrnoles, i del prior de Sant Llorenç, Bernat, en l’afer d’uns rèdits i drets de Sant Andreu (de Mosoll).
Església
L’església és d’una nau, capçada per un absis quadrat orientat a llevant, cobert amb volta de canó i un pèl més estret que la nau.
De la volta de canó de la nau queda ben poca cosa. Les restes de l’esfondrament s’amunteguen dins l’edifici. Resta dempeus l’arc preabsidal, de separació, de mig punt, format per una pilastra amb imposta de pedres tosques trapezoidals amb bisell. També és tosca la pedra emprada per a les dovelles de l’arc. El parament és de pedres rectangulars, trencades i escairades a cops de maceta, les quals segueixen filada, mentre que a la part inferior del frontis, on la pedra és rústega, aquesta no segueix filades uniformes. Les pedres de la volta, en canvi, són treballades finament i posades ordenadament en filades.
El frontis és coronat per un campanar d’espadanya amb dues finestres cobertes amb un arc de mig punt.
L’edifici rebia la llum per una finestra de doble esqueixada i un arc de mig punt monolític, retallat a la cara inferior d’un paral·lelepípede, oberta al mur meridional de l’absis, i per una altra de doble esqueixada i un arc de mig punt adovellat, situada al frontis.
L’altra obertura és la porta d’arc de mig punt adovellat, al mur encarat a migdia.
A les parets de la nau hi ha uns contraforts inclinats i alguns forats de bastida.
Un nínxol que servia per a posar-hi la imatge és al centre de l’absis; al mur de ponent, mig esfondrats, hi ha dos arcosolis adovellats amb arcs de mig punt, l’un davant la porta d’entrada i l’altre més a ponent.
A ponent, i prop de Sant Andreu, es trobà un enterrament medieval que avui és conservat al Museu de Sant Llorenç de Morunys.
L’estat de ruïna d’aquest edifici no permet fer afirmacions categòriques sobre la seva cronologia, però, pel seu tipus i pel seu aparell, pot ésser aventurada una data dins el segle XII per a la seva erecció, dins una forma ruralitzant.
Bibliografia
- Manuel Riu i Riu: Diplomatari de Sant Llorenç de Morunys, “Urgellia”, 4, 1981, pàgs. 205-206, 235-239.
- Manuel Riu i Riu: El Monestir de Sant Llorenç de Morunys, “Urgellia”, 5, 1982, pàgs. 167-168.