Aquesta església es trobava en l’actual indret del mas de Sant Salvador. A la vora de la riba dreta de la Tet, a prop del gual per on la via Domitiana travessava el riu, hi havia el vilatge de Canomals (villa Canavals, 1031; Canomals, 1162), que tenia una església dedicada a sant Salvador. El 1139 ja es documenta l’església de “Sanctus Salvator de Canamals, in loco Calcada”, és a dir, en el lloc de “la Calçada”, apel·lació usual de les vies romanes, construïdes a base de pedres i calç. Al segle XIII, Canomals esdevingué una granja del monestir cistercenc de Santa Maria de Fontfreda, al Narbonès. Al segle XVII, l’església era qualificada d’“ermita de Sant Salvador de la granja de Canomals” (1688). Avui, sembla que no en queda cap rastre entre les construccions del mas.