La moneda del comtat de Rosselló

El petit comtat de Rosselló, que comprenia poc més de la franja costanera dels plans rossellonesos, fou separat del grup Empúries-Peralada-Rosselló pel comte Gausfred I (931-991), que el cedí al seu fill Guislabert I del Rosselló (991-1013). La dotació de Guislabert comprenia també certs drets al comtat de Peralada(*).

A diferència d’altres comtats catalans com els d’Empúries o Urgell, les troballes dels darrers anys no han modificat gaire el panorama de l’evidència de tipus monetaris. De fet, des del temps de Botet i Sisó(*), només s’ha pogut incrementar amb l’òbol de Gausfred II. Tot això a desgrat que hom és ben conscient que manquen amonedaments per descobrir, testificats per via documental.

Malgrat tot, gràcies a l’estudi sistemàtic de les peces conservades, de les troballes i de la documentació, actualment es pot tenir una idea molt més precisa de la moneda rossellonesa, tant pel que fa a les seves característiques com al seu paper(*).

El període carolingi

No sembla que hom pugui situar cap taller de moneda al Rosselló durant el temps carolingi. Cal fer-ne, però, un comentari perquè Colson considerà rossellonès un diner carolingi de la seca de Talau, suposant que pugués ser atribuïble a Talau del Conflent(*). Ja Poey d’Avant va desmentir la hipòtesi tot demostrant que la peça corresponia a un altre lloc de nom Talau i situat a la Normandia(*).

La situació d’un taller carolingi dins els límits del comtat és poc probable. En general es compleix la norma de continuïtat entre els tallers visigots i els tallers carolingis. Així ocorre amb els casos de Narbona, Girona, Barcelona i Rodes. Només hi ha l’excepció d’Empúries, seca carolíngia sense antecedents visigots coneguts, però amb àmplia tradició monetària anterior(*).

L’inici de l’amonedament comtal

No es té un coneixement precís del moment en què s’iniciarenles emissions monetàries al comtat de Rosselló. Amb les dades actuals només es pot assegurar que ja es batia moneda en temps de Guislabert I (991-1013), però no es pot pas descartar que hi haguessin amonedaments anteriors a la divisió dels comtats, és a dir, del temps de Gausfred I (931-991).

La primera menció de la moneda rossellonesa es troba en un document no datat, però dels temps de Guislabert I (991-1013). Es tracta d’un pagament de centum solidos de Rossells on es preveu que si la moneda rossellonesa perdés valor, la xifra es referiria a un determinat valor en plata(*). És evident, doncs, que ja hi havia moneda rossellonesa en temps d’aquest comte, però a més també assabenta que hi ha hagut o bé hom tem que hi hagi una pèrdua de valor de la moneda. Aquestes mencions apareixen també en altres comtats i són típiques de períodes d’inestabilitat monetària. En general solen ser precaucions posteriors a les caigudes de valor.És clar, doncs, que encara que no se sàpiga en quina data exacta del regnat de Guislabert s’estenia el document, abans ja hi havia hagut una alteració de la moneda i, en conseqüència, una emissió més bona anterior i una de més dolenta posterior i pròxima al moment de la redacció. És per tot això que apareix com a probable una emissió anterior a Guislabert I, o si més no, dues emissions d’aquest comte.

Els tipus monetaris emesos en aquest període no són encara coneguts.

Després d’aquesta menció no es coneixen altres documents que esmentin la moneda rossellonesa fins el 1088, i a partir d’aquesta data apareix consignada reiteradament fins el 1172. Aquest ample buit d’esments entre els documents del temps de Guislabert I (991-1013) i el 1088 no significa pas una aturada de les emissions. En general hom no fa mencions específiques del tipus de moneda fins que no hi ha concurrència de diferents espècies monetàries en el mercat. La moneda rossellonesa devia circular en aquest temps, doncs, d’una manera gairebé exclusiva. D’altra banda, es coneixen les monedes emeses pel successor de Guislabert I, Gausfred II (1013-1174) i en canvi no han deixat pas traça en la documentació amb mencions específiques.

Es pot concloure, doncs, que hi hagueren amonedaments propis al comtat de Rosselló almenys des del temps de Guislabert I (991-1013) i que aquests es mantingueren fins que, el 1172, el rei Alfons I adquirí la sobirania comtal i en suprimí el taller privatiu, com s’havia fet en altres comtats adquirits amb anterioritat. A partir de llavors la moneda legal en curs va ser la barcelonina.

Els tipus coneguts i les seves atribucions

Es coneixen quatre tipus monetaris bàsics per al comtat de Rosselló. Tres d’aquests en diners i òbols i un altre només en diners. Les estampes són essencialment paleogràfiques, en la tradició dels amonedaments carolingis, i només les creus hi aporten algun element figurat.

L’actual evidència de tipus no cobreix pas les emissions que s’han pogut documentar. En esquema les atribucions són les següents:

comte	cronologia	tipus
Guislabert I	(991 - 1013)	desconeguts
Gausfred II	(1014 - 1074)	diners i òbols d’argent
Guislabert II	(1074 - 1102)	desconeguts
Girard I	(1102 - 1113)	diners de bilió
Gausfred III	(1121 - 1164)	diners i òbols de bilió
Girard II	(1164 - 1172)	diners i òbols de bilió

Són, doncs, desconegudes les emissions dels dos comtes de nom Guislabert, al marge de la possibilitat d’encunyacions anteriors. Ja s’ha indicat, però, en parlar del comtat de Barcelona, que un exemplar únic i incomplet que s’ha atribuït amb reserves a Berenguer Ramon I podia ser de Guislabert I si la lectura, ara insegura, de l’anvers fos …ABER CO… en lloc de …NGER CO… que sembla llegir-s’hi. La part del revers visible és ….CIIION… que tant es pot completar en B ARCINONA com en ROCILIONIS i la rosa de l’anvers es justificaria pel nom de moneda rossellonesa. Malauradament no es pot assegurar l’atribució perquè la lectura de la G de l’anvers sembla clara en l’exemplar incomplet que ara es coneix.

Els altres tipus coneguts no tenen cap dificultat per a ser atribuïts al comtat de Rosselló: tots porten la menció ROSILIONVS o similar. Les atribucions s’han pogut determinar també amb força precisió per les troballes on han aparegut associades amb altres tipus de datació coneguda, i encara les anàlisis de contingut d’argent que hem pogut realitzar, conjugades amb l’estudi metrològic, les han acabades de confirmar.

Els quatre tipus bàsics coneguts tenen lletres al camp de l’anvers i creus interiors al revers segons el quadre següent:

	anvers	revers
Gausfred II	ROSCI-LONIen creu	Creu sola
Girard I	PTA o PETR	Creu amb alfa i omega
Gausfred III	C-O-M-T	Creu i alfa i omega alterades
Girard II	PAS en triangle	Creu amb omega alterada

La disposició de les llegendes marginals sol contenir en una cara el nom del comte i la seva titulació comtal i a l’altra el del comtat, a excepció del tipus de Gausfred II, que no té llegenda marginal a l’anvers i la menció ROSCI-LONI és disposada en creu, amb estrelles als espais.

Les lletres del camp de l’anvers en el cas de Gausfred III sembla que han de voler dir COM(I)T(E) perquè és l’únic tipus que no porta la titulació comtal a les llegendes marginals.

Les lletres PTA o PETR al camp, en el diner de Girard II, fan referència als drets d’aquests comtes a Peralada, com assenyalava Botet i darrerament s’ha pogut demostrar complidament, tot rectificant altres versions que creien veure un desdibuixament d’aquests drets(*).

Al nostre parer, les lletres PAS del tipus de Girard II, que fins ara no havien estat correctament interpretades, han de tenir la mateixa significació. PAS pot ésser igualment una abreviatura de P(ETR)A(LATEN)S(IS) i es justifica pel desig dels comtes rossellonesos de mantenir en vigor els seus drets a Peralada que els disputaven els comtes emporitans. Això no contradiu el fet que la disposició en triangle de les lletres no volgués alhora imitar deliberadament els tipus del prestigiós diner morlà emès al vescomtat de Bearn, que semblen portar les lletres PAX en idèntica disposició. Sempre podia ajudar a l’acceptació d’una moneda feble, com ho era la rossellonesa, l’adopció d’un tipus copiat d’un model acreditat i de bona llei.

Evolució del valor de la moneda rossellonesa

El recull sistemàtic de pesos i de cites documentals, junt amb les anàlisis de contingut de fi permeten conèixer força exactament l’evolució del valor intrínsec de la moneda rossellonesa. Els diners desconeguts de Guislabert I havien de contenir 0, 61 grams de plata segons l’equivalència del document que abans s’ha esmentat. Com que els diners de Gausfred II tenen pesos molt propers a 0, 61 grams i per la seva fragilitat i aspecte semblen d’argent, és probable que les emissions d’aquests dos comtes consistissin en diners de plata fina amb 0, 61 grams d’argent i per tant amb un pes total de 0, 63 grams, tenint present que l’argent fi tenia mig diner sobre dotze d’aram. No es pot descartar, però, que aquestes peces siguin de llei més baixa, tot conservant el fi de 0, 61 grams si es té present que els exemplars del Museu Puig, dels quals es tenen pesos, apareixen força desgastats. Aquesta és una qüestió que cal comprovar si l’evidència s’arriba a ampliar en el futur.

Una equivalència del 1112 dona un contingut de fi aplicable al diner de Girard I de 0, 45 grams. Com que el pes del seu diner es mou prop del gram és probable que la llei sigui de 5 diners i per tant que el pes cercat sigui d’1,08 grams, amb les desviacions degudes, en part, al desgast. Encara que l’equivalència esmentadasigui ja dels anys de Gausfred III, el contingut de fi s’ha de referir encara a les produccions de Girard I perquè les anàlisis dels diners de Gausfred III han donat continguts força més baixos. És, doncs, molt probable que aquest darrer comte no arribés a emetre durant la seva minoritat i per això l’equivalència es refereix encara als diners de Girard I.

Amb Gausfred III hom té un ampli recull de pesos amb un pes mitjà per al diner de 0, 74 grams, susceptible de ser pujat fins a 0,78, admetent un 5% de desgast. Els continguts de fi obtinguts per les anàlisis donen lleis properes al tern, o l’ei de tres diners, menys en el cas d’un òbol que té una llei propera al quatern, o quatre diners sobre dotze. Com que en general hom tendia a fer la llei dels òbols igual o en tot cas inferior a la dels diners a fi de compensar el seu superior cost relatiu de fabricació, l’explicació que sembla més probable és que en temps de Gausfred III es fessin dues emissions, una a llei de quatre diners i una de posterior a llei de tres diners.

La llei, i amb aquesta el contingut de fi, torna a caure amb Girard II, amb què s’obtenen pesos semblants a Gausfred III, però un percentatge de plata del 15%, és a dir, una llei doblenca(*).

En resum, amb les dades actuals sembla que la metrologia de les emissions monetàries rosselloneses ha d’ésser la següent:

comte	pes	metall	llei	contingut d‘argent
Guislabert I	0, 63	plata	11, 5 d.	0, 61 grams per diner
Gausfred II	0, 63	plata	11, 5 d.	0, 61 grams per diner
Girard I	1, 08	bilió	5 d.	0, 45 grams per diner
Gausfred III(A)	0, 78	bilió	4 d.	0, 30 grams per diner
Gausfred III(B)	0, 78	bilió	3 d.	0,20 grams per diner
Girard II	0,78	bilió	2 d.	0, 12 grams per diner

La progressiva pèrdua de fi és un fenomen general a tot l’occident europeu postcarolingi, però en el cas del Rosselló sembla que l’afebliment és primerenc i, en qualsevol cas, més ràpid que al comtat de Barcelona, on la llei doblenca no es troba fins el 1221.És una primera constatació de la debilitat d’aquesta sèrie comtal.

El circulant monetari i el paper de la moneda rossellonesa

L’emissió de moneda rossellonesa degué ser de poc volum. Ho demostra l’escassetat de l’evidència actual, la manca d’alguns tipus i sobretot el recull sistemàtic de pagaments que mostren l’extensió de l’ús de numeraris externs. Tant per algunes mencions com per les troballes, consta la circulació de monedes andalusines d’or;aquestes degueren cobrir les necessitats dels pagaments grans. Per a saldar operacions de la vida quotidiana i per als pagaments mitjans hom se servia, sobretot, de la prestigiosa moneda melgoresa, diners de bilió emesos a la propera senyoria de Montpeller i que corrien per tot el Llenguadoc. Així ho indiquen els pagaments documentats, les troballes i també les prohibicions reiterades de contractar amb moneda melgoresa del temps de Jaume I. És ben simptomàtic que els llegats en moneda que s’esmenten en el testament de Girard II es componguin exclusivament de les quantitats següents:

—100 sous de Besiers

—16 150 sous melgoresos

—1 100 morabatins d’or.

Els cent sous de Besiers són certament circumstancials, però la gran quantitat de melgoresos i de morabatins d’alt valor contrasta vivament amb la total absència de la moneda pròpia del comtat. Tot plegat mena a la conclusió que el numerari rossellonès degué tenir un paper molt limitat en les transaccions, fins i tot dins el mateix comtat.

Les troballes no són gaire abundants. La més important es produí a Pià, dins els límits del comtat, on se’n feren altres de menors;a més n’hi ha d’altres en un entorn força limitat: la Jonquera, etc. També per aquesta via es demostra que la moneda rossellonesa no tingué el paper expansiu d’un diner tolosà, melgorès o barceloní. En el mosaic catalano-occità es dibuixen clarament uns tallers de gran producció que abasten el mateix comtat i encara l’excedeixen exercint el paper de divises intercomtals i d’altres de feble emissió que no arriben a abastar el comtat i, a voltes, ni tan sols la capital. Entre aquests darrers tenim els amonedaments de Carcassona, Besiers i altres i el seu paper és semblant al de la moneda rossellonesa(*). Certament que algun exemplar aïllat, trobat en llocs allunyats, es deu a factors puntuals i no pot pas desdir una visió de conjunt obtinguda per la conjugació de tots els indicadors. Així, la presència d’un exemplar a Sant Pere de Roma s’explica pel poder d’atracció de pelegrins d’aquell centre, etc.

No s’ha de confondre, però, aquesta feblesa del numerari comtal amb una atonia econòmica general. La presència d’or andalusí, absent en altres comtats catalans, i les altes xifres de melgoresos en circulació semblen indicar més aviat tot el contrari. I la gran expansió econòmica dels segles XIII-XV bé degué tenir les seves arrels en el període comtal.

Autor: Anna Maria Balaguer - Miquel Crusafont i Sabater

Catalogació de la moneda del comtat de Rosselló

Sèrie comtal del Rosselló - De dalt a baix: tipus 4: Diner de bilió. Gaustred III (1121-1164); tipus 5: Òbol de bilió. Gaustred III (1121-1164); tipus 6: Òbol de bilió. Girard II (1164-1172); tipus 7: Òbol de bilió. Girard II (1164-1172).

Per a aquesta sèrie s’aplicaran els mateixos criteris simplificats emprats per a Girona, Urgell i Barcelona. Es reproduirà només el prototipus i les varietats destacades. No es donarà il·lustració quan només es disposa d’un dibuix del tipus. Les reproduccions es donen a mida real i ampliada al doble. Es dona el corpus d’exemplars quan no hi ha una abundància excessiva, i en aquest darrer cas, s’indiquen els museus que posseeixen exemplars. Les ampliacions corresponen a voltes a altres exemplars.