Situació
Absis d’aquest popular santuari marià situat a poca distància de la població de la Roca d’Albera.
ECSA - A. Roura
El santuari de Santa Maria de Tanyà és situat a uns 500 m al nord del poble de la Roca d’Albera.
Mapa: IGN-2549. Situació: Lat. 42° 32’ 30” N - Long. 2° 56’ 6,6” E.
Hom hi arriba per la carretera D-2, en direcció a Sant Genís de Fontanes. (PP)
Història
L’església de la villa Tagnane (875), dependència de l’església d’Elna des del segle IX, és esmentada per primera vegada l’any 1371, en què la dona de Pere Pasqual, del castell de la Roca, feu un llegat a aquesta església. L’any 1538, Joan Francesc Reig, domer de Sant Feliu de la Roca, llegà cinc sous per a l’obra de Santa Maria de Tanyà. El 1572 i el 1726 hi ha documentats diversos beneficis fundats en aquesta església. (PP)
Església
Santa Maria de Tanyà és una església d’una sola nau, amb absis de planta semicircular. A l’extrem de llevant de la nau hi ha dues capelles també semicirculars, a manera de transsepte. Per la seva separació de l’absis, es considera que és aquesta la definició correcta de la planta, ja que no es pot parlar, en propietat, d’una capçalera trevolada. La capella semicircular de migdia probablement ha estat objecte de refeccions.
La nau d’aquesta església té una volta apuntada i seguida, sobre arcs de mig punt laterals molt sobresortints, amb pilars adossats i impostes corbades. L’absis és cobert amb una volta de quart d’esfera que acaba en un simple plec de mig punt, estructura que es repeteix a les capelles laterals.
La porta és al sector de ponent de la façana de migdia; es tracta d’una obertura molt senzilla, de dos arcs de mig punt, sense timpà ni llinda. Al fons de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada i arcs de mig punt, força gran, que és l’única de l’edifici que ha conservat l’estructura original.
L’arrebossat que cobreix tot l’interior i l’exterior de l’església n’impedeix conèixer alguns detalls i determinar si són originals algunes de les estructures esmentades.
L’aparell, visible en alguns sectors dels paraments externs, és a base de blocs de pedra desbastats i còdols grossos, trencats, amb molt morter, que enllaçaven amb cantonades fetes amb carreus grossos, ben escairats. És difícil apuntar una datació de l’església en l’estat actual de l’edifici, que en tot cas es construí al segle XII o al XIII. (JBH)
Bibliografia
- Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàg. 48-49
- Cazes, 1990, pàg. 115.