Santa Coloma de Cabanes (Sant Genís de Fontanes)

Situació

Aspecte que ofereix aquesta capella, antic priorat de Sant Andreu de Sureda.

ECSA - A. Roura

Aquesta església és situada al nord del poble de Sant Genís de Fontanes, a la riba dreta del Tec.

Mapa: IGN-2549. Situació: Lat. 42° 34’ 3” N - Long. 2° 55’ 32,4” E.

Per a arribar-hi, cal agafar a Sant Genís la carretera D-2 en direcció a Brullà, i poc abans del pont del Tec, a mà dreta, prendre un camí en direcció a les Garrigues i Palau del Vidre. El mas Cabanes i la seva església són a 2 km del trencall.

Història

Cabanes és un antic terme i vila alt-medieval, esmentada des del segle IX (Cabanas, 854; villa Cabannis, 981), la qual fou la seu d’un priorat dependent de l’abadia veïna de Sant Andreu de Sureda. La capella de Santa Coloma, esdevinguda propietat particular des de la Revolució Francesa, ha estat recentment adquirida pel municipi de Sant Genís de Fontanes. L’edifici demana una restauració urgent.

Fins ara no es coneix cap menció d’aquesta església anterior al 1310.

Església

Interior de l’església a l’altura del creuer, amb els quatre capitells procedents de l’antic claustre de Sant Andreu de Sureda.

ECSA - A. Roura

Planta d’aquesta singular església mutilada per la part de llevant i ampliada al segle XV o XVI amb dues capelles a manera de transsepte.

R. Mallol

És un edifici d’una sola nau, que ha estat escurçat pel costat de llevant, on conserva els vestigis d’una capçalera rectangular preromànica, amb arc triomfal de ferradura amb retrocés dels brancals per darrere del naixement de l’arc —contràriament a gairebé totes les esglésies preromàniques del Rosselló i el Vallespir, on el naixement dels arcs és per darrere dels brancals—. La nau única, primitivament coberta de fusta, fou coberta amb volta de canó al segle XI, mitjançant la construcció d’arcs formers. Al segle XV o XVI probablement se li adjuntà un transsepte, a l’encreuament del qual es reutilitzaren quatre capitells romànics (del segle XII), provinents del claustre de Sant Andreu de Sureda, en aquell moment ja derruït.

Bibliografia

  • Cazes, 1990, pàg. 101.