Situació
Capçalera de l’església, del segle XII, amb l’absis ornat amb motius llombards força evolucionats.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Sant Pere és situada a l’extrem sud-est del poble de Vilanova d’Éssera, que apareix flanquejat als seus extrems per dues esglésies, la de Sant Pere al sud i la parroquial de Santa Maria al nord. (JAA)
Mapa: 31-9 (179). Situació: 31TBH918137.
Història
Aquesta església gaudí antigament de caràcter d’església parroquial, com Santa Maria de Vilanova. El seu terme comprenia tradicionalment el petit barri que sorgí al seu redós, i a més a més, el veí poble de Sessué. L’edifici va ser ampliat a l’edat moderna. D’aquesta època conserva un valuós retaule renaixentista, ara traslladat a l’església de Santa Maria. (JBP)
Església
Planta de l’església, que té afegida una capella al mur sud i una sagristia al costat nord.
J.A. Adell
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular reforçada per un arc toral. La nau és capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un profund tram presbiteral, acusadament més baix que la nau. Al mur nord del tram presbiteral hi ha un pas, obert amb una volta de canó, que ara comunica amb una sagristia afegida a l’angle nord-est de l’església, però que en origen comunicava amb alguna estructura, probablement la base d’un campanar de torre inacabat o no construït, del qual només queda un cos que regruixa l’angle nord-est de l’església.
Al mur sud s’afegí una capella, rectangular, que en tenia una altra, simètrica, al mur nord, eliminada en el curs de les recents restauracions. La portada, de factura tardana, s’obre al mur sud, al mateix lloc on hi devia haver la porta original.
Al mur de ponent es conserva una finestra de doble esqueixada; al de llevant, per sobre de l’arc presbiteral, n’hi ha una altra, i al semicilindre absidal tres més, també de doble esqueixada.
Les façanes són llises i l’ornamentació sota el ràfec és formada per un fris de permòdols, tallats en cavet, a la nau i al tram presbiteral. L’absis presenta una decoració formada per un fris continu d’arcuacions sota un ràfec motllurat en cavet. L’aparell és molt uniforme a tota l’església, amb carreuó de pedra calcària, ben tallat i disposat molt ordenadament en filades uniformes i regulars, amb interposició de peces de tosca en la formació de les arcuacions. Tot plegat posa en evidència la persistència de les formes llombardes en una obra constructivament evolucionada, concebuda plenament dins el segle XII. (JAA)
Bibliografia
- Iglesias, 1985-88, vol. I/3, pàgs. 194-197
- Benedicto, 1995, pàgs. 151-156