L’església parroquial de Santa Maria, situada al centre del poble d’Algerri, pertangué jurisdiccionalment, almenys des del segle XII, a l’abadia de Sant Pere d’Àger. La seva pertinença a l’esmentada canònica és ratificada per les dues butlles de confirmació de béns que el papa Alexandre III atorgà a favor de Sant Pere d’Áger els anys 1162 i 1179; en aquesta darrera butlla, s’especifica que l’església d’Algerri es dóna amb el delme de la dominicatura del vescomte [de Cabrera], cinc masos i el delme de la dominicatura del comte Artau IV de Pallars Sobirà.
Amb anterioritat a les mencionades butlles, un document datat l’any 1108 i atorgat pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera i la seva esposa Elvira, notifica la donació que els esmentats vescomtes feren a l’abadia d’Àger i al seu abat Pere Guillem, de totes les esglésies que hi hagués en aquell moment o que hi pogués haver en un futur en els territoris compresos entre el Segre i el Cinca, una vegada fossin conquerits als àrabs; entre aquestes esglésies es fa menció de la d’Algerri.
D’altra banda, el capellà de l’església Dalgerre és citat l’any 1280 en la relació de parròquies que van contribuir al pagament de la dècima recaptada aquell any a la diòcesi d’Urgell.
Del segle XIV hi ha constància, per una llista datada el 1317 de les taxes fixades a cada parròquia que depenia de l’abadia d’Àger—per tal de satisfer la dècima del passatge de Terra Santa—, que el capellà d’Algerri pagà la quantitat de 15 sous jaquesos. Amb posterioritat, l’església parroquial de Santa Maria d’Algerri figura esmentada per diversos motius en les llistes de les parròquies que es trobaven sota la jurisdicció de l’abadiat d’Àger, convertit en arxiprestat al final del segle XVI; aquesta dependència perdurarà fins al segle XIX.
Santa Maria d’Algerri, tot i el seu origen romànic, és avui dia un edifici gòtic modificat i ampliat al segle XVIII, que posseeix una de les més belles façanes renaixentistes de la comarca.