L’església parroquial de Menàrguens, dedicada a sant Vicenç, es troba situada al nucli central de la vila. Una de les primeres mencions documentals d’aquest temple data de l’any 1180, quan en una butlla del papa Alexandre III, adreçada al prepòsit de Solsona, aquell li confirmava, entre d’altres, la possessió de l’església de Menàrguens. De fet, però, des de molts anys enrere, la possessió dels delmes i altres drets que generava aquesta església havien estat causa d’un llarg plet entre el bisbe d’Urgell i el prepòsit solsoní. Possiblement l’origen de la qüestió arrelava en la donació que el comte Ermengol VII d’Urgell havia fet de “...omnes decimas de Menargues de dominicaturi meis” a l’església de Santa Maria de Solsona amb motiu de la seva consagració el 10 de novembre de 1163. Fos com fos, el cas és que el plet es va allargar fins a l’any 1178, que, mitjançant un conveni, li fou cedida al bisbe d’Urgell l’església de Sant Salvador de Balaguer, i en canvi, aquest cedí a la comunitat de Solsona l’església de Menàrguens amb tots els termes i pertinences.
El temple parroquial de Sant Vicenç es menciona també en ocasió del casament que s’hi havia de celebrar l’any 1236 entre el comte Àlvar d’Urgell i Sibil·la d’Anglesola, el qual no s’arribà a realitzar perquè el comte decidí finalment fer esposa seva Cecília de Foix.
A la darreria del segle XIII, el 1285, el comte Ermengol X d’Urgell atorgà un privilegi al prepòsit de Solsona, Ponç de Vilaró, aprovant i confirmant a l’església de Santa Maria de Solsona els drets que la comunitat posseïa en les viles, termes i castells d’Albesa, Menàrguens i Balaguer, entre molts d’altres.
D’altra banda, l’església de Menàrguens figura consignada en les relacions de les dècimes recaptades en la diòcesi d’Urgell els anys 1279 i 1391. Així mateix, l’ecclesia de Menargues es relaciona entre les esglésies que es trobaven sota el domini de la canònica solsonina al final del segle XIII, les quals són inventariades en el cartulari d’aquesta institució religiosa.
L’actual església parroquial de Sant Vicenç de Menàrguens és un edifici gòtic, amb finestres ogivals, voltes de creueria i contraforts exteriors, que va ser mencionat i descrit per F. de Zamora al segle XVIII en el seu Diario de los viajes hechos en Cataluña.