Aquesta desapareguda esglesiola, dedicada a santa Maria en un primer moment, era situada al sud-oest del nucli de la vila, molt a prop del paratge conegut com el turonet de Santa Llúcia, en el lloc on avui hi ha l’església del barri de Santa Llúcia. El lloc de Pujol Guià és conegut des de l’any 1136 i la capella des del final del segle XIII.
En la visita pastoral del bisbe de Barcelona, Ponç de Gualba, a l’Arboç l’any 1305, es diu que l’esglesiola era dedicada a la Mare de Déu de l’Esperança i que posteriorment fou coneguda amb el nom d’ermita de Santa Llúcia.
Durant molts segles tingué ermità fix. Va sofrir moltes vicissituds al llarg dels anys, i especialment quedà molt malmesa durant els fets ocorreguts a la vila en la guerra del Francès. Va ser reconstruïda l’any 1817 i s’hi feren algunes reparacions el 1854, però al cap de pocs anys quedà completament abandonada i en ruïnes. Les restes de pedres que quedaren foren utilitzades per fer les escoles públiques l’any 1870.