Santuari marià, situat en un lloc alt i vistent entre les poblacions de Premià i Vilassar de Dalt. El lloc (ad ipso Cisa) és esmentat des del 994, i el 1295 hi consta el mas Cisa. Aquest mas va reemplaçar probablement una vil·la o assentament romà, d’acord amb les troballes fetes al lloc. No consta el moment en què es va erigir la primitiva església o capella eremítica, que no trobem esmentada fins el 1371, bé que això no suposa que no existís abans. Reconstruïda el 1545 i cremada l’any 1713 per les tropes filipistes, fou reedificada de bell nou entre el 1742 i el 1780. Posteriorment patí les conseqüències de la guerra civil, fou novament incendiada l’any 1936 i poc després refeta; malgrat tot, l’actual edifici conserva una bella façana barroca. Presideix l’altar major una petita imatge tallada en fusta policromada, de 30 cm d’alçada, molt restaurada després del 1936. Coneguda com la Mare de Déu de la Cisa, es tracta d’una talla els trets compositius de la qual permeten relacionarla tipològicament amb un conjunt de marededéus amb Nen que, si bé segueixen el model iconogràfic romànic de la Sedes Sapientiae, evidencien clarament les formes ja gòtiques, datables, com en aquest cas, dins la primera meitat del segle XIV.