Situació
Vista aèria de la planta de l’església, descoberta al peu de la gran roca on s’aixecava el castell de Maldanell durant les excavacions dels anys 1982-83.
ECSA-J.R. González
Els vestigis d’aquesta església són al peu de la gran roca on s’assentava el castell de Maldanell, a llevant. (JRG)
Mapa: 33-15 (389). Situació: 31TCG373010.
Història
Una de les primeres referències indirectes de l’església de Maldanell data de l’abril del 1082, quan el vescomte Ramon Folc I de Cardona i la seva muller Ermessenda feren donació a Sant Vicenç de Cardona de totes les esglésies que hi hauria en el futur al castell de Maldà, al seu terme i adjacències, i als castells i quadres subjectes al castell de Maldà. Un d’aquests castells subjectes a Maldà era Maldanell. D’aquesta manera l’església de Sant Joan de Maldanell passà a dependre de la canònica de Cardona. En aquesta època Maldanell tenia la consideració de parròquia i així és consignada en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable al voltant de l’any 1080, i en una altra de la primera meitat del segle XII. Entre el 1146 i el 1154 passà a la diòcesi de Tarragona, juntament amb Maldà. Segurament en aquest moment ja havia esdevingut una sufragània de Santa Maria de Maldà.
El 1183 consta que Guerau de Maldà era rector de Maldà, Sant Martí de Maldà, Belianes, Castellsalvà, l’Espluga Calba, Maldanell i Vilamanyanor (el Vilet). El 1212, essent monjo de Poblet, va reconèixer que havia rebut totes aquestes esglésies de mans de l’abat de Sant Vicenç de Cardona.
Ben probablement, Maldanell es va deshabitar a la segona meitat del segle XIV. L’església de Sant Joan va restar dreta fins al segle XVII.
El sacerdot Joan Torra impulsà l’any 1905 la construcció d’una nova capella de Sant Joan, la qual és al bell mig del tossal de Maldanell, prop de la roca del castell i on hi hagué l’església primitiva. L’any 1980 es restaurà aquest temple segons un projecte de l’arquitecte Daniel Gelabert. (CPO-GGB-JRG)
Església
Planta de l’església.
J.R. González
Dues campanyes d’excavació arqueològica, portades a terme per la Secció d’Arqueologia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs durant els anys 1982 i 1983 a Maldanell, permeteren descobrir la planta d’aquesta petita església romànica.
Es tractava d’un edifici d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular. Es conserven només a nivell de la primera filada, el mur est, el nord i la meitat septentrional de la capçalera. Els murs, que recolzen directament en una plataforma rocosa, tenen un gruix d’1 m i estan formats per dues parets de carreus ben escairats (de vegades són clarament aprofitats de construccions anteriors) que deixen un espai farcit d’argamassa i pedres.
Interiorment, un banc seguit esglaonat, fet també de bons carreus, corria paral·lel als murs del temple. El presbiteri era en un nivell superior al de la nau, de la qual era separat per un muret a manera d’esglaó. El paviment de la nau era la mateixa roca natural, a excepció d’un petit sector de llevant on la seva inexistència es compensava amb un senzill enllosat.
Una tomba d’època posterior a l’edat mitjana fou localitzada al costat sud-oriental de la nau, sota una llosa que tenia gravada una gran creu llatina. Una filada caiguda del mur de migjorn cobria l’enterrament, testimoni del procés d’abandonament, ruïna i espoliació que patí l’edifici al voltant del segle XVII fins que restà completament colgat i oblidat.
Entre les pedres recuperades de l’estructura de la vella església del poblat de Maldanell, cal citar-ne una amb una marca de picapedrer i d’altres que corresponen a mènsules llises d’una cornisa que devia recórrer, si més no, els murs sud i absidal.
A l’exterior del mur nord es localitzà l’àmbit del cementiri, el qual aprofitava com a mur de llevant una antiga estructura de l’hàbitat semirupestre que era anterior a la construcció de l’església. Aquest temple s’ha de relacionar estilísticament amb el segon romànic. L’església correspon a les acaballes del segle XII o la primera meitat del segle XIII. (JRG)
Bibliografia
- Torra, 1905, núm. 128, pàgs. 284-286; Pladevall, 1971-72, fasc. 113-120, pàgs. 283-304; González, 1986, vol. IV, pàgs. 587-598; Casas, 1992, pàg. 297.