Santa Maria del Vilet (Sant Martí de Riucorb)

Situació

Església tardana i molt transformada que té a la façana de ponent un rosetó del final del període romànic.

ECSA-X. Solé

L’església de Santa Maria és al petit nucli de població del Vilet, a l’extrem de ponent.

Mapa: 33-15 (389). Situació: 31TCG391026.

El poble del Vilet, a la riba esquerra del Riu Corb, és situat a 1, 5 km de Sant Martí de Maldà, al sud-est. Un trencall que surt a mà dreta de la carretera L-201 hi porta. També s’hi pot arribar des de Rocafort de Vallbona per un camí de terra. (XSB)

Història

El lloc del Vilet, anomenat antigament Vilamanyanor o Vilamanyor, és esmentat documentalment des de l’any 1078. L’església de Santa Maria del Vilet, com a sufragània de la parròquia de Sant Martí de Maldà, era inclosa dins el bisbat de Vic, el bisbe del qual entre els anys 1146 i 1154 la cedí a la mitra de Tarragona. A través de la parròquia de Maldà, va dependre de la canònica de Sant Vicenç de Cardona. Consta que l’any 1183 Guerau de Maldà, rector de Maldà, tenia cura també de les esglésies de Sant Martí de Maldà, Belianes, l’Espluga Calba, Castellsalvà i el Vilet. De la destrucció de l’any 1936 se salvà una imatge de pedra policromada de la Mare de Déu amb l’Infant, del segle XIV i atribuïda a Guillem Seguer, que hom venerava com a santa Anna. (MMFG)

Església

L’església del Vilet és un edifici tardà que cal considerar del segle XIII. Es tracta d’un temple d’una sola nau coberta amb voltes de creueria i capçada al nord-est per un transsepte, obert a la nau mitjançant arcs apuntats, sense absis diferenciat. A la façana principal, mostra de les successives transformacions, hi ha un portal del segle XIX, una rosassa de factura altmedieval i un campanar d’espadanya d’un sol ull afegit posteriorment, ja que s’observa una cornisa encastada al mur que devia formar part del ràfec de l’antiga coberta romànica de dues aigües. L’aparell ha estat fet amb carreus regulars de mides mitjanes disposats en filades uniformes. (XSB)

Bibliografia

  • Piquer, 1981, pàgs. 95-99; Altisent, 1993, vol. I, doc. 229, pàg. 188.