Placa de cinturó amb sivella, trobada a les excavacions de Puig Rom l’any 1917, i placa de cinturó de tipus liriforme procedent d’Empúries.
Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona/M. Casanovas
D’ençà de l’any 1950, en què P. de Palol publicava l’estudi i la classificació de les diverses plaques de cinturó i fíbules aparegudes a la zona catalana, s’han recuperat altres exemplars que ens porten a ampliar les dades inventariades en l’article de l’esmentat autor. Pel que fa a la zona més nord-oriental de l’actual Catalunya, fins aquell moment es coneixia un total de deu plaques de cinturó, provinents dels jaciments de la Ciutadella i de Puig Rom de Roses, d’Empúries, Sant Julià de Ramis i Girona. A aquestes deu plaques, actualment n’hi hem de sumar unes altres sis, gràcies a noves troballes i adquisicions, també provinents de Roses i Empúries, i dels jaciments de Vilauba, Llampaies i Girona. Aquest augment d’exemplars, això no obstant, no ha portat a modificar les conclusions referides en el treball de P. de Palol, ans al contrari, han reafirmat les dades allà exposades.
Tal com ja s’havia observat, la tipologia i les característiques d’aquests bronzes d’indumentària recuperats a l’àrea nord-oriental catalana, esdevenen un clar exponent dels gustos i trets culturals de la seva població autòctona. Les característiques decoratives i estilístiques d’aquests elements ens manifesten com aquesta població, tot i trobar-se englobada en una superestructura de poder visigòtica, segueix mantenint la seva formació hispanoromana. La seva intensa filiació cultural no facilitarà la implantació d’un art pròpiament germànic, el qual no arribarà a quallar en aquests ambients tan fortament romanitzats; de fet, ja és sabuda l’escassa incidència dels invasors visigots en aquest país, encara més en tots aquells elements relacionats amb la vida quotidiana, no oficial.
Aquestes afirmacions es desprenen del fet que la major part de les plaques catalogades, concretament el 62, 5% del total, són peces de tipus mediterrani, de clar origen romanooriental i bizantí. que es popularitzen de manera significativa al llarg del segle VII.
Aquests bronzes van substituir les peces de tipus visigòtic o hispanovisigòtic, pròpies del segle anterior, de les quals tenim escassíssims exemplars, i que són molt més abundants, en canvi, en els jaciments de la zona de la Meseta. Les plaques més esteses a Catalunya es corresponen al grup 4 de la classificació de P. de Palol (nivell V de Ripoll)(*), la producció dels quals se suposa situada en l’extrem més oriental del regne visigòtic, amb clares influències del món cristianobizantí, rebudes a través dels contactes comercials amb aquesta zona, encara que hi són presents determinats elements decoratius típicament germànics.
Les plaques de cinturó corresponents a aquest tipus es caracteritzen per la seva forma arronyonada o liriforme, amb decoració de fins motius estilitzats, ja sigui vegetals, geomètrics o figurats, realitzats amb burí sobre la pedra fosa, repartits en diversos camps, sovint simètrics, amb els quals se subdivideix la superfície de l’objecte. Entre aquest grup s’hauria d’incloure, en primer terme, la placa provinent de la Ciutadella de Roses(*), potser com a element de transició, ja que el seu perfil és de forma rectangular encara que l’extrem s’arrodoneix. La peça està dotada de les típiques protuberàncies que envolten el contorn de la placa, nou en total, una sobre l’eix de simetria, i la decoració, dins d’un únic camp envoltat per un simple cordonet, representa dues estilitzacions animals contraposades. També de Roses, però del jaciment de Puig Rom, provenen un total de quatre plaques del mateix tipus. La primera s’ha de considerar una peça de transició, un tipus intermedi entre els de placa rígida i el liriforme. Fou trobada en les excavacions portades a terme per J. Folch i Torres l’any 1917(*), fragmentada i doblegada, i presenta una decoració de línies al burí poc acurades, desordenades i asimètriques. Els motius es troben repartits en dos cossos: el posterior, en forma de ronyó, ve indicat per un botó que marca l’eix longitudinal; l’altre, unit al passador de la sivella, és quadrangular i té un forat per on s’uniria la pestanya. Una segona placa, procedent de les excavacions de l’any 1946(*), s’ha considerat la peça que, amb esquema de decoració liriforme, té més paral·lelismes amb els prototipus bizantins. La forma de la placa és sensiblement triangular, amb la decoració subdividida en dos cossos, amb una única protuberància en l’eix de simetria; el cos posterior és circular, decorat amb una gran aspa o hèlix, i l’altre representa dues llàgrimes oposades, simètriques, dibuixades amb una línia simple. La tercera de les plaques, procedent de Puig Rom, fou trobada en l’excavació de J. Folch i Torres l’any 1917(*). La peça és de perfil liriforme, molt estilitzat, i conserva la placa i la sivella senceres. La decoració es reparteix en dues zones: la longitudinal representa un gos entre tres botons en relleu decorats amb una aspa, envoltat tot per un petit cordonet; la transversal, tocant la sivella, és de forma quadrangular i també presenta el dibuix d’un animal. La sivella, semicircular, conserva la pestanya, decorada amb un lleó a la part més ampla i amb una estilització de cap de serp a la punta. El quart i darrer element de Puig Rom també va aparèixer durant les excavacions de l’any 1946(*). És una típica placa liriforme, decorada de manera tosca a base de motius geomètrics indeterminats, que es reparteixen en tres cossos resseguits per línies en relleu. El posterior, amb una protuberància en l’eix de simetria, és de forma lleugerament ovalada; el cos central, retallat també en el perfil de la peça, representa dues llàgrimes simètriques; i, per acabar, la part a la qual s’uneix la sivella és de forma quadrangular.
La datació d’aquests bronzes de Roses s’ha fet dins del segle VII avançat, amb paral·lels al migdia francès, a la zona de la Narbonense, fet que havia portat a pensar en l’existència d’un taller en aquesta zona més oriental. Si observem el conjunt de Roses, es compon de peces de fabricació poc acurada, amb motius simples i poc treballats, en les quals majoritàriament manquen els botons laterals que separen els cossos decoratius i les línies de cordonets que els envolten. Aquests elements, en canvi, són presents en dues magnífiques plaques procedents d’Empúries, estilísticament molt acurades. Ens referim a la placa amb sivella trobada en una tomba del cementiri de la Neàpolis l’any 1925, i a una altra placa, possiblement procedent del mateix lloc. però que fou trobada a l’interior d’una caixa de núvia, amagada durant la Guerra Civil Espanyola. La primera peça(*), de perfil liriforme, ve contornejada per onze protuberàncies, una a la part superior de l’eix longitudinal i les altres repartides, de dues en dues, separant els quatre cossos decoratius en què se subdivideix la superfície, resseguits per cordonets. La zona posterior és circular amb un petit botó central helicoidal envoltat per espirals contraposades rematades amb uns caps d’aus, fins a sis; el segon cos és quadrangular, separat de forma simètrica en dos rectangles que porten inscrit el mateix motiu d’espiral; per sota, dos botons amb motiu d’hèlix, i el cos inferior, petit i rectangular. És una peça excepcional que conserva la sivella, semicircular, amb la pua decorada amb el signe XIX. El segon fermall(*) té set protuberàncies laterals, que marquen els tres cossos decoratius, separats de forma simètrica per l’eix longitudinal i resseguits per cordonets. El cos posterior té forma de ronyó, el central en llàgrima i el darrer és quadrangular. Els motius decoratius són idèntics en tota la peça, a base d’espirals contraposades i fines línies omplint els buits.
Queda una tercera placa(*), comprada l’any 1964 en un comerç d’antiguitats de Barcelona com a procedent d’Empúries, origen que s’ha posat en dubte en diverses ocasions, i així consta en la fitxa del museu feta pel conservador en el moment del seu ingrés. La factura de la peça és menys acurada que les dues anteriors, però tipològicament molt semblant a la darrera, també amb tres cossos de la mateixa forma, amb set protuberàncies i cordonet separador; els motius decoratius, en canvi, són senzills i poc simètrics. Cal observar la gran similitud entre aquest fermall i el procedent de can Sant Vicenç (Sant Julià de Ramis)(*), en el qual es dóna la mateixa simetria i distribució dels cossos decoratius. Aquesta peça ha estat considerada per P. de Palol com l’exponent del millor moment dels tallers de la Meseta, pels motius en espirals i fort rivet de separació entre zones, trets que hem destacat també en la peça suposadament procedent d’Empúries.
Estilísticament similar als bronzes de Roses és la placa trobada l’any 1972 en les excavacions de casa Pastors, a Girona, fins ara l’única troballa feta en aquesta població(*). És de perfil liriforme, amb sis protuberàncies laterals assenyalant els espais en què es divideix la decoració i una setena a l’extrem posterior. La decoració es distribueix en tres cossos; el posterior és de forma circular, amb cercles inscrits i un botó central amb motiu helicoidal; aquest motiu que es repeteix a l’altra zona, de forma de ronyó, és completat amb línies incises; el darrer cos és estret i rectangular. No són presents els cordonets que emmarquen la decoració, substituïts per línies en relleu. Al jaciment de Vilauba (Camós), entre els nivells d’abandonament de la vil·la, s’ha recuperat una nova placa, rígida, de perfil liriforme, amb dos cossos, l’anterior arronyonat i l’altre rectangular, en el qual s’observa el forat per a la pua(*). Queda finalment una última placa per considerar dins d’aquest grup(*), més senzilla, que consta també de dos cossos, un de circular i l’altre quadrangular, amb simple decoració geomètrica, de la qual desconeixem la procedència.
Al marge d’aquestes plaques més nombroses, que cal situar cronològicament dins el segle VII, disposem d’altres peces, en un nombre més baix, atribuïbles a tipus de tradició visigòtica, encara que de producció típicament mediterrània. Corresponents al grup 1 de Palol (nivell III de Ripoll), hi ha tres exemplars dels típics fermalls de placa rectangular o circular, decorats amb incrustacions de pedreria. Són produccions que cal datar dins del segle VI. En la classificació de P. de Palol de l’any 1950 només constaven la placa rectangular d’origen gironí incert(*) i la pestanya de sivella procedent de les antigues excavacions de Cufí a la Ciutadella de Roses(*), ambdues decorades amb pedreries de colors incrustades en la superfície de la peça, amb la tècnica anomenada cloisonné. Cal afegir a aquestes dues la magnífica placa circular, lleugerament cordiforme, amb sivella, de Llampaies (Saus)(*). Aquesta peça, ben conservada, excepte la pasta vítria que omplia les cel·les, presentava un bany d’or, actualment quasi desaparegut.
Placa de cinturó bizantina amb sivella, procedent de Llampaies, i fíbula trobada a la vil·la romana del Pla de l’Horta (segle IV).
Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona/M. Casanovas
Ja dins del segle VII, tenim exemplars d’altres tipus molt més minoritaris. Dins del grup de peces fabricades per altres grups germànics (francs o burgundis) o imitades pels visigots, P. de Palol situa la sivella rectangular de Puig Rom, completament decorada amb un fi reticulat, trobada en les excavacions al jaciment de l’any 1947(*). Segons l’esmentat autor, es tracta d’una sivella que devia correspondre a una placa triangular, de la qual tenim paral·lels francs molt clars. Per acabar, dins del tipus de peces de procedència o origen romanocristià o bizantí, també segons P. de Palol, disposem d’un altre fermall procedent de Puig Rom, de les antigues excavacions de J. Folch i Torres, l’any 1917, en forma d’escut(*), amb paral·lels abundants a la zona de Sicília, Itàlia i tot l’Orient. Dins d’aquest grup estilístic, cal situar l’única fíbula coneguda d’aquesta època, d’origen gironí incert, de perfil cruciforme(*). La seva forma denota un origen romanocristià, tot i que la inscripció que porta, Trasemundus, sigui un nom típicament visigòtic, cosa que podria indicar que estem davant d’una còpia visigòtica.
Finalment, cal fer esment de la troballa d’altres plaques més senzilles, recuperades en contextos similars als descrits fins ara, tant en bronze com en ferro, que podrien ser objecte d’una producció local. Estem parlant de dues plaques de forma triangular, de bronze, trobades a Puig Rom, i la placa cruciforme de ferro(*), del mateix jaciment, que al marge d’aquestes peces obrades en els tallers de fosa del món visigòtic, ja sigui de l’àrea oriental del regne o de l’interior, mereixen tan sols un esment.
Bibliografia
- Puig i Cadafalch, 1927-31, VIII, pàgs. 150-151; Palol, 1950a, 78, pàgs. 73-99; Almagro-Palol, 1962, 20, pàgs. 27-41; Oliva, 1965, 31, pàgs. 67-78; Palol, 1965, XXXI, pàgs. 23-33; Oliva, 1972, 61, pàgs. 32-43; Ripoll, 1991a i 1991b, pàgs. 111-132; Nolla-Amich, 1992; Casas i altres, 1995; Nolla-Sagrera, 1995; Casas, 1997, 30, pàgs. 63-80.