Conjunt monetari del Bovalar (Seròs)

L’aparició d’aquestes agrupacions de monedes, sempre prop o juntament amb sivelles de cinturó, indica la probable relació dels dos objectes. A més, la localització dels diversos lots de monedes, quasi sempre situats prop d’un mur i dins d’un nivell d’incendi i de destrucció, suggereix que probablement estaven dipositats dins de petites bosses subjectades a cinturons, potser penjats als murs d’algunes de les estances del poblat. L’incendi de les estances va ocasionar la caiguda dels teulats, l’enderroc dels murs i l’abandó precipitat del poblat sense la possibilitat que els seus habitants poguessin recuperar les seves pertinences, entre les quals, aquests petits “moneders” soterrats per un nivell de destrucció i que contenien exclusivament monedes d’or visigòtiques. La composició dels diversos conjunts monetaris del Bovalar és molt homogènia i similar, i evidencia les monedes que en el moment de l’incendi tenien en propietat alguns dels habitants del poblat. D’aquesta manera, la mostra del Bovalar és un dels pocs testimonis en què la moneda visigòtica s’insereix en el seu ús habitual, ja que normalment les troballes documentades consisteixen en dipòsits formats intencionadament i ocultats, en monedes aïllades desproveïdes de contexts arqueològics clars o, en pocs casos, com a ofrenes funeràries. Per tant, el testimoni del Bovalar, un hàbitat de caràcter agrícola, proporciona dades d’una gran importància per al coneixement de l’ús i de la funció de la moneda visigòtica.

Monedes trobades en les excavacions del poblat del Bovalar. Els números fan referència a l’any de la troballa i l’ordre de la seva classificació segons el catàleg adjunt.

Cedides per P. de Palol

L’anàlisi de les monedes descobertes al Bovalar permet advertir certa contemporaneïtat en la circulació monetària, ja que proporciona una representació cronològica relativament breu, amb monedes des d’Egica (687-702) fins a Àkhila II (710-713/14), encara que sense documentar les raríssimes emissions de Roderic. També és important evidenciar el predomini de les produccions que corresponen a la Tarraconense, com Cesaraugusta, Gerunda i Tarracona, i la representació només esporàdica d’altres seques més llunyanes com Corduba, Egitania, Emerita, Ispali i Toleto. Però potser el més interessant és la documentació, per primera vegada, de dos tremisos d’Àkhila de la seca de Cesaraugusta, ambdós exemplars realitzats amb el mateix encuny d’anvers. Fins a la troballa del Bovalar, d’aquest monarca només es coneixien emissions de Narbona, Tarracona i Gerunda. La presència en el conjunt del Bovalar d’aquests dos exemplars d’Àkhila de Cesaraugusta fabricats amb el mateix encuny d’anvers indica tant la probable raresa d’aquestes emissions, com la seva proximitat cronològica respecte al moment de la destrucció del poblat. Per altra banda, aquest descobriment permet documentar amb molta més exactitud el domini territorial de l’escissió del regne visigòtic sota el control d’Àkhila, amb la seva extensió almenys fins a l’Ebre mitjà. Malgrat la imprecisió de les dates del govern d’Àkhila, les seves emissions, que són les més recents de la troballa del Bovalar, proporcionen l’element cronològic més precís per a establir la data de la seva destrucció, sens dubte a la darreria del poder polític visigòtic. (PdP)

A continuació es presenta el catàleg de les monedes visigòtiques del Bovalar(*)