Situació
Vista general de l’església de Sant Vicenç de Canet d’Adri , un magnífic edifici de planta basilical, on destaca, per la seva perfecta conservació, la capçalera amb els tres absis.
F. Tur
L’església parroquial de Sant Vicenç es troba al bell mig del grup de cases disperses que formen el nucli de Canet d’Adri, situat a uns 10 km de Girona per la carretera de les Planes d’Hostoles per Sant Gregori.
Mapa: L38-12(295). Situació: 31TDG787559. (JAA)
Història
El primer esment que es coneix d’aquesta església és de l’any 822, en què el bisbe de Girona Teuter en féu donació a la canònica. El lloc sembla que ja estava vinculat al monestir de Sant Esteve de Banyoles al començament del segle XI, segons consta en una butlla papal atorgada a aquest cenobi per Benet VIII l’any 1017.
Data de l’any 1060 un pergamí de la catedral de Girona; és una donació que Adalbert, Guillem i Dagobert feren a la canònica d’uns masos de la parròquia de “Sancti Vincentii de Adrio”.
També consta que vers l’any 1078 hi havia ja una sagrera al voltant de l’església. D’aquest mateix any data la venda d’un alou que hi havia situat en aquesta parròquia, les afrontacions del qual eren: a llevant el Riu-sec, a migdia la riera Tornavells, a ponent la vila rural de Canet i a tramuntana la vila rural de “Folliana”. La senyora Dolça de la Vall d’Hostoles l’any 1184 féu testament en el qual destinava una deixa a aquesta parròquia, que ja hi consta com a Sant Vicenç de Canet.
No hi torna a haver cap notícia fins l’any 1363, en què hom parla de l’erecció d’un altar en honor de la Mare de Déu. A causa del deteriorament que començava a patir l’edifici, l’any 1387 el visitador ordenà de reparar la teulada, cosa que es devia complir, ja que en una visita posterior, feta pel bisbe de Girona Andreu Bertran l’any 1420, hom fa constar que l’església es trobava en bon estat i que tenia un altar nou, dedicat a Sant Pere. En la mateixa acta el bisbe ordena fer un altre altar, dedicat a Sant Joan. Però a les visites de l’any 1437 i 1447 es fa constar una altra vegada que, quan plogués, l’aigua no caigués a l’interior. Tanmateix, aquesta reparació es devia dur a terme perquè, ja a la visita de l’any 1553, hom feia constar que la teulada, el campanar, el cementiri i la casa de la vila es trobaven en bon estat.
A mitjan segle XVI el temple fou modificat: hom féu construir una torre-campanar damunt la nau i la façana de migdia fou renovada amb la construcció d’una porta amb decoracions d’estil gòtic, a la llinda de la qual figura gravat l’any 1560. L’any 1597 a la banda esquerra de la façana fou adossada una torre de planta quadrada, que sembla que és l’únic element que hi ha posterior a la reforma.
L’any 1698 Canet d’Adri consta com a lloc reial. (ASA-JVV)
Església
Planta d’aquesta església basilical, molt modificada en la part de ponent.
R. Castells
És un edifici de planta pràcticament quadrada, amb una desproporció important en la seva alçada i configurat com una estructura basilical de tres naus, capçada a llevant per sengles absis semicirculars, oberts directament a les respectives naus, de les quals la central és molt més ampla que les laterals.
Les naus es cobreixen amb voltes de canó de perfil semicircular, les quals en les naus laterals arrenquen d’un relleix en el mur, amb una forma bastant maldestra. La nau central és reforçada per dos arcs torals, mentre que a les laterals els arcs torals són tres, car hi ha un arc toral molt proper al mur de ponent. Els suports d’aquests arcs torals són sengles pilastres adossats als murs laterals i uns pilars cruciformes, molt desenvolupats, en la separació entre les naus. Dels quatre pilars originals avui només se’n conserven dos, atès que els més propers als absis foren substituïts per una gran arcada arran de les remodelacions que patí l’església a partir de 1560.
En aquestes remodelacions, a part de l’obertura de la relació entre les naus ja esmentada, es construí un cor a la nau central en el sector de ponent, suportat per una volta de creueria i capelles afegides a les façanes sud i nord. En aquesta també s’afegí una sagristia i a la façana de ponent un comunidor i la porta nova, que probablement substitueix l’original; sobre la coberta, al bell mig de la nau central, es construí un campanar de torre de dos pisos.
Amb aquesta reforma canvià totalment l’aspecte exterior de l’església, conservant-se només, de l’obra original, una part de la façana sud i el conjunt dels absis. Els absis són extremament esvelts, a conseqüència de l’alçada desproporcionada de l’església, i són ornamentals amb un fris d’arcuacions cegues, en sèries de quatre, entre lesenes. Al centre de cada absis hi ha una finestra de doble esqueixada, i una altra a la nau lateral sud. La diferència d’alçades entre les naus s’acusa a l’exterior, on la coberta de la nau central destaca sobre les laterals.
L’aparell és de petits carreus de la pedra volcànica local embeguts en morter de calç, disposats en filades uniformes i regulars.
Tant la tecnologia constructiva, els detalls ornamentals, com la pròpia concepció espacial posen en evidència una obra del segle XI, construïda segons les fórmules de l’arquitectura llombarda, interpretades de forma no gaire consumada pel que fa a les relacions proporcionals, i dels elements estructurals, que resulten excessius per les dimensions de l’espai interior. (JAA)
Bibliografia
- Botet i Sisó, s.d.; Marca 1688; Monsalvatje 1904; Marquès, 1988.