Sant Salvador d’Arboçols

En el seu origen, aquesta església, situada al centre del poble d’Arboçols, fou una simple capella del terme de la parròquia de Santa Eulàlia d’Arboçols, per esdevenir més tard la seu de la parròquia. Depengué des de mitjan segle XII de Santa Maria de Marcèvol. Al seu voltant es formà l’actual poble, resultat del desplaçament de la població primitiva, propera a Santa Eulàlia d’Arboçols. Les raons d’aquest desplaçament s’han de buscar en la proximitat de les terres de conreu, dels molins, de la via conflentana al llarg de la Tet i també en qüestions de seguretat (el turó rocallós on era situada l’església de Sant Salvador era més apte per a una fortificació). Restà vinculada a Marcèvol des del 1142, en què Bernat d’Arboçols es feu canonge de Marcèvol i llegà a aquest monestir l’església de Sant Salvador, amb els seus delmes, els seus molins i la seva casa; encarregà als priors de fer dir un cert nombre de misses per la seva ànima a l’església parroquial de Santa Eulàlia d’Arboçols. La capella de Sant Salvador esdevingué parròquia d’Arboçols en un moment indeterminat entre el final del segle XIV i el principi del segle XVII. El retaule de l’altar major de l’actual església parroquial (de la primera meitat del segle XIX) és dedicat a les santes Eulàlia i Júlia.

Unes obres recents de desarrebossada de les parets exteriors d’aquesta església han fet aparèixer el que sembla ben bé la part occidental de la capella primitiva, amb una petita finestra d’arc de mig punt a ponent i una porta també de mig punt, aparellada de pedra picada i aparedada, a migdia. Aquesta part s’obre a la nau actual a través d’un arc de mig punt. Aquesta nau és molt més elevada i és coberta amb volta de canó llis apuntat, amb parets d’un gruix d’1, 35 m. A l’exterior, el sector de la nau es mostra molt distint de la part on s’ha descobert la porta paredada i la finestra i té tota l’aparença d’una torre rectangular o casa forta, com sembla indicar-ho unes pedres d’angle que estan en contacte directe amb la part pertanyent a la primitiva església. Aquesta possible torre no té cap obertura, excepte a migdia, a la proximitat de l’angle SE, on hi ha una petita finestra aparedada de tipus preromànic (d’esqueixada simple i amb l’arquet practicat dins una llinda), possible reutilització d’un element de la capella primitiva. A migdia i a llevant, sembla que s’hi afegiren posteriorment uns potents contraforts en el moment de la construcció de la volta i de la utilització de la torre com a nau, cosa que podria haver coincidit (entre els segles XIV i XVI o principi del XVII) amb la translació del títol parroquial de l’antiga església de Santa Eulàlia a Sant Salvador.