Aquesta església, refeta en època moderna, és situada al nord-est de Catllà, en un planer de la riba esquerra del còrrec dit de les Illes, a una altitud de 531 m. El lloc de Calaons, o millor dit, Casalons, és esmentat per primer cop l’any 968, en la butlla del papa Joan XIII que confirmà les possessions de Cuixà. Ipsa archa de Casalono és l’afrontació oriental de la villa de Catllà. Es tracta d’una referència a un dolmen del mateix indret. La butlla del papa Sergi IV del 1011 adreçada a Cuixà parla del villare Casalonos. La primera menció de l’església de Sant Jaume de Calaons és del 1225, i del priorat que Sant Miquel de Cuixà hi establí, del 1300. La grafia “Calahons” apareix al segle XVII, quan l’església havia esdevingut una ermita, circumstància que s’ha mantingut fins avui. El prior o paborde de Calaons era un dels tretze oficials claustrals de Cuixà. El primer conegut és Jaume d’Atzat, el 1300. Jaume Alegret, que era prior o paborde el 1407, té inscrit el seu nom sobre l’ara d’altar de Cuixà i també sota uns entrellaços de la cara interna del muntant esquerre del portal occidental de Santa Maria de Cornellà de Conflent. El darrer prior o paborde, bé que en aquests moments ja no hi havia cap tipus de comunitat a Calaons, fou Gaietà de Terrena (1772-91).