Situació
Porta d’entrada, oberta al mur sud, amb un arc de mig punt i la llinda i el timpà monolítics.
ECSA - A. Roura
L’església parroquial de Vernet es troba a la part més alta del nucli medieval de la vila, anomenada també Vernet Vell, al costat del castell del qual, originàriament, havia estat capella.
Mapa: IGN-2349. Situació: Lat. 42° 32’ 60” N - Long. 2° 23’ 22” E.
Per a arribar a l’església cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent. (JBH)
Història
La primitiva església parroquial de Vernet era més al nord de l’actual població, a l’esquerra del riu de Cadí, en el lloc conegut per Sant Sadurní de Vilallonga, on no sembla que en quedi cap resta apreciable. Aquesta església és documentada des de l’any 874. Una avinguda del riu la destruí l’any 1710 i ja no es va reconstruir.
La funció parroquial passà a l’església de Santa Maria, situada al costat del castell de Vernet, a la part alta del nucli medieval de la població. És coneguda per Santa Maria del Puig i també per Sant Sadurní de Vernet, ja que hi fou traslladada l’advocació de l’antiga parroquial.
L’any 1176 n’hi ha una primera notícia coneguda, quan l’abat Pere de Sant Martí del Canigó renovà a Pere de Castell la concessió d’una terra que es trobava prop de l’església de Santa Maria, a la vila de Vernet.
L’església de Santa Maria també s’esmenta el 1217, en què l’abat del Canigó Pere d’Espirà, senyor del terme, autoritzà als habitants del lloc a construir cases als vessants del turó, sota Santa Maria del Puig. L’any 1300 es concediren indulgències als qui visitessin l’església de Santa Maria de Vernet. (JBH)
Església
Interior de la capçalera, amb la conca absidal coberta amb una volta de forma ametllada.
ECSA - A. Roura
L’església consta d’una sola nau rectangular, de dimensions força grans, amb un absis semicircular al costat de llevant, el qual queda amagat exteriorment per l’edifici del castell veí, que s’hi adossa. A cada costat de la nau hi ha capelles afegides en èpoques tardanes.
La nau és coberta per una volta apuntada —amb molta elevació de punt— que té arcs torals també apuntats, sobre pilars adossats. La volta de l’absis, poc més baixa, té forma ametllada. L’arc presbiteral és simple, apuntat. Una cornisa correguda ressegueix els nivells d’arrencada de les voltes.
L’interior del temple és emblanquinat, exceptuant el mur de capçalera i els arcs, sectors que han estat repicats.
La porta d’entrada és a la façana de migdia, a la seva meitat occidental. Consta d’un sol arc de mig punt, de dovelles curtes i amples, amb una gran llinda i un timpà monolítics. Tota l’obertura és ben aparellada amb elements perfectament treballats i polits, de granit. És una porta del tipus de diversos arcs en gradació, però en la versió més elemental i senzilla.
Al sector de llevant de la mateixa façana s’ha conservat una finestra romànica de doble biaix i arcs de mig punt.
El frontis o façana de ponent presenta tres finestres en una composició simètrica. Al centre i a la part més alta hi ha una obertura rectangular, de doble esqueixada, de vessants poc desenvolupats. A un nivell més baix, a cada costat, s’obren dues finestres bessones, molt altes, d’un biaix i arquets de mig punt, monolítics. El capcer d’aquesta façana és coronat per una espadanya que manté l’estructura romànica de tres pilars i dues arcades de mig punt, però coronada per un afegitó tardà molt aparent.
L’aparell de l’edifici es pot observar als paraments exteriors de la nau. Les façanes de ponent i de migdia són fetes amb carreus de granit, de color daurat, de mida més aviat gran, ben escairats i polits, els quals s’afileren en perfecta regularitat, col·locats a trencajunt.
Se’n diferencia de manera ben acusada l’aparell del mur de tramuntana de la nau, que és visible per sobre de les teulades de les capelles laterals que hi han estat afegides. Aquest mur ha estat construït amb carreuons petits i blocs de pedra només escantonats, que creen filades força irregulars, mentre que el morter que els lliga és molt visible en els junts.
L’església presenta les fórmules arquitectòniques pròpies del romànic més evolucionat. Podem considerar que ha estat bastida a la segona meitat del segle XII, d’acord amb les notícies històriques —molt escasses— que ens són conegudes. El mur de tramuntana, amb aparell més rústec que la resta de l’edifici, pot ésser la pervivència d’una construcció més vella, però això ha de restar dubtós mentre no es puguin estudiar de manera exhaustiva els aparells i els elements de l’església i del conjunt que forma amb el castell que té al costat.
És força curiosa en aquest temple, esvelt i de dimensions força grans, la presència d’una portada d’extrema simplicitat, d’un sol arc, quan altres temples menys importants tenen portes de la mateixa tipologia, però generalment de diverses arcades disposades en gradació. És una singularitat que retrobem, també al Conflent, a Sant Joan de Conat, una església parroquial de dimensions semblants i de la mateixa època que la de Vernet. (JBH)
Columna
Columna conservada a l’interior de l’església, que sembla procedir de l’antiga església de Sant Sadurní de Vilallonga i detall de la figura esculpida en la part superior.
ECSA - A. Roura
A l’interior de l’església parroquial de Vernet es conserva una columna que segons sembla procedeix de l’antiga església de Sant Sadurní de Vilallonga, destruïda per una inundació l’any 1710.
És un interessant element escultòric que presenta una decoració feta a base de soguejats que permeten veure els caps dels cordons. Emmarcada per aquests motius hi ha una petita figura amb els braços estranyament enlairats i vestida amb túnica, els plecs de la qual a partir del cinyell recorden el ritme regular i harmònic d’un seguit d’arcuacions.
Sembla difícil a partir d’aquest element aïllat avançar una datació, encara que fins ara hi ha una certa unanimitat a considerar aquesta columna com de tradició preromànica, malgrat que X. Barral (1981, pàg. 121) considera més probable el paral·lelisme amb les piques baptismals romàniques de la Cerdanya. Segons aquest autor, podria ser una columna d’altar, obrada per un taller local. (PP)
Forja
La porta de l’església de Vernet conserva dos batents de fusta vella, en els quals es mantenen, clavetejades, diverses peces d’un conjunt de ferramenta romànic o de tradició romànica.
Forrellat acabat en un cap zoomòrfic, que forma part del conjunt de ferramenta de la porta de l’església.
ECSA - A. Roura
Hi destaca el forrellat serpentiforme, acabat en un capet zoomòrfic. El seu cos presenta una decoració incisa, a base de rengles de petites X. El pal o element vertical també té franges de X entre línies molt fines. Aquest forrellat corre dins de dues anelles fixes, que són llises.
Hi ha també un tirador d’argolla molt simple, sense decoració, una tija horitzontal amb dobles volutes enfrontades als extrems, de mida petita, i unes altres dues tires que acaben en uns rombes destacats. A la resta de la superfície de la fusta hi ha un gran nombre de claus, de cabota rodona i plana o bé triangular. (JBH)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàgs. 322-323
- Ponsich, 1980*, pàgs. 126-127; 1986, núm. 17, pàgs. 26-29
- Cazes, 1990, pàgs. 16 I 71
Bibliografia sobre la columna
- Puig i Cadafalch, 1940, pàgs. 26-30
- Dictionnaire des églises de France, 1966, pàg. 166
- Barral, 1981, pàg. 121