Situació
Vista exterior de l’absis, ben aparellat, però d’estructura simple, el qual fou construït curiosament damunt una eminència rocallosa natural.
F. Tur
L’església de Sant Climent de Tor es troba al centre del petit nucli d’aquest poble.
Mapa: 296M781. Situació: 31TEG057598.
Tor és a 1 km del cap del municipi, la Tallada d’Empordà, vers tramuntana i seguint la carretera C-252, de la Bisbal d’Empordà a Figueres i Port-bou. Per entrar a l’església cal demanar la clau en una casa del poble.
Història
Segons figura en la confirmació de les nombroses possessions del comte Gausfred, el magnat Riculf posseïa un alou al terme de la “villa Toro”. L’any 993 s’enregistra la venda d’una vinya situada en aquest terme de “villa Toro”.
El lloc de Tor figura en una relació, datable entre el 1115 i el 1164, dels albergs que posseïa el comte de Rosselló al comtat d’Empúries. Tot formà part de la baronia de Verges, com l’actual terme de la Tallada.
El primer de juliol de 1151 fou publicat a l’altar de l’església de Sant Climent de Tor, en presència de diferents testimonis, el testament del poderós magnat Guillem Umbert de Basella —possessor d’importants dominis a la Selva i a l’Empordà—, el qual havia mort el dia 31 de maig anterior.
En les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 és esmentada la “capella de Tor”. L’església ha estat sempre sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Maranyà.
Església
L’església de Sant Climent de Tor consta d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular. Pels volts de l’any 1955 fou construïda una altra nau més gran que fou afegida a l’extrem occidental del mur de migdia de l’antiga, però orientada vers migjorn de manera que l’actual conjunt de l’edificació afecta una planta en forma de L. De l’obra romànica només es destruí el fragment de mur que correspon a l’obertura de comunicació amb la nau moderna. Al mateix temps hom procedí a restaurar la nau romànica i foren llevats els gruixos d’arrebossats dels paraments interiors.
La volta de la nau romànica és l’única part que resta coberta d’arrebossat. És de mig punt, però de perfil apuntat a la meitat de llevant, mentre que al sector de ponent, als peus, és de canó. A causa d’aquest arrebossat és impossible d’esbrinar quin segment pot correspondre a la coberta original i quin a alguna refecció.
L’absis té una volta de quart d’esfera, feta amb filades semicirculars de lloses estretes, només desbastades. És precedit per un tram molt curt, cobert amb volta de mig punt, que és més estret i baix que no pas la nau, a la qual aquest sector de capçalera s’uneix per mitjà d’un doble plec. Al damunt —mur de capçalera de la nau— hi ha una petita obertura cruciforme.
Aquest absis es dreça sobre un aflorament natural rocós, de conglomerat. Té al centre una finestra de doble esqueixada, i és decorat exteriorment amb quatre lesenes que arrenquen d’una socolada feta amb tres filades de grans carreus, i que a l’extrem superior del mur no rematen amb un fris d’arcuacions, com seria normal, sinó que té un seguit de consoles o mènsules sota una cornisa de quart de cercle incurvat. Hi ha cinc mènsules a cadascun dels espais laterals entre les lesenes i quatre al central. Algunes d’aquestes mènsules són llises, però la majoria presenten detalls esculpits, gairebé tots de difícil identificació perquè són molt erosionats.
L’edifici fou construït amb carreus de mida mitjana, força escairats, que foren disposats regularment a trencajunt. Per les seves característiques hom pot suposar que pertany al final del segle XI o a la primera meitat del XII.
A més de la nau de construcció força recent, ja esmentada, el temple romànic suportà altres afegitons o reformes. Les obertures del frontis foren renovades a mitjan segle XVIII: una rosassa i la portada amb frontó corbat, una fornícula, pinacles i esferes; a la seva llinda hi ha gravat l’any 1752 i la llegenda HAEC EST DOMVS DEI. Sobre aquest mur es dreça un campanar d’espadanya. Els murs perimetrals del temple foren sobrepujats arreu per construir un terrabastall. Al mur meridional de la nau, al sector de llevant, fou afegida una capella que té l’arc i la volta apuntats. Un altre arc apuntat restà inclòs al mur septentrional; sembla indicar un intent no reeixit de construir-hi una altra capella.
Escultura
Com ja hem precisat, la majoria de les catorze consoles mensuliformes de l’absis presenten diferents motius ornamentals esculpits, molts dels quals són de difícil identificació, a causa de l’erosió. La seqüència d’aquests relleus és de migjorn a tramuntana.
A l’espai meridional, entre lesenes, hi ha: una mènsula llisa bisellada; una altra llisa, de secció incurvada; motllures i mitja canya horitzontals; un relleu gastat, potser un ocell; un altre relleu dubtós, també erosionat, potser un cap humà. A l’espai central: un motllurat horitzontal; mènsula llisa, incurvada; un relleu erosionat, possiblement un cap humà o zoomòrfic; un relleu completament gastat. A l’espai septentrional: una mènsula incurvada, llisa i les tres mènsules restants amb motius en relleu, molt erosionats.
L’any 1962 Miquel Oliva i Prat escrivia (Noticias sobre iglesias prerrománicas gerundenses, “Revista de Gerona”, núm. 20, Girona 1962) que en ésser restaurada l’església amb motiu d’afegir-s’hi la nova nau, aparegué un gran carreu amb “estretes faixes múltiples” esculpides en espiga. No hem pogut esbrinar on es troba actualment aquesta pedra.
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I (Baix Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1977, pàgs. 399-400.