El lloc de Ribesaltes és mencionat per primera vegada l’any 923, dins una carta de donació per la qual un tal Landric donava al monestir de la Grassa l’alou de Ribas altas amb la seva església. El rei Alfons I de Catalunya-Aragó, l’any 1172, havent pres possessió del comtat de Rosselló, va autoritzar que la població de Ribesaltes es pogués fortificar amb unes muralles “tant fetes amb pedres com amb terra”; llavors els habitants de la població s’agruparen dins les muralles i al voltant de l’església parroquial.
Ribesaltes quedà en possessió de l’abadia de la Grassa fins a la Revolució Francesa. (PP)
El recinte de muralles de la vila medieval dibuixa una forma oblonga i s’estén a llevant de l’Aglí. Té una amplada de 140 m i una longitud —de sud a nord— de 180 m. Sembla que almenys hi devia haver un portal obert al nord i un altre a la banda meridional (en l’actualitat construït totalment de bell nou). A l’interior de les muralles, un carrer recorria les cases situades arran del mur, un altre unia els dos portals i encara algun altre unia transversalment tots dos carrers. L’església, refeta en època moderna, és situada a prop de l’entrada nord. La muralla és clarament visible, en especial a tot el sector nord-oest. A l’extrem occidental hi ha una torre semicircular. Aquesta muralla, feta amb còdols, segons Bayrou i Castellví (1987, pàg. 214), fou en bona part reconstruïda al segle XVII, per la qual cosa ha conservat la seva alçada original i el seu camí de ronda suportat per un seguit de revoltons aguantats per permòdols. Als costats sud i est, només s’han conservat fragments de murs i de tres torres, situats actualment dins els habitatges.
En principi, cal suposar que aquest recinte fou construït cap al final del segle XII, tot i les reconstruccions que ha sofert en època moderna. (JBM)