Boldís Jussà és un dels llocs ressenyats en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós o del Pui, de l’any 1146, i que contribuïa al seu sosteniment amb l’aportació anual de mig modi de cereal. Amb anterioritat, l’any 1136, hi ha una referència del lloc de Boldís en el testament d’Arnau de Prenyanosa, el qual deixà una pellicia a Arnal de Bullis.
La jurisdicció del lloc, com a part integrant de la Vall de Cardós, havia de ser del comte de Pallars, fins al final del segle XV, que passà als ducs de Cardona, i després als seus hereus, els ducs de Medinaceli.
La parròquia de Buslis Subteriore consta en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, integrada a la Vall de Cardós. L’església parroquial de Sancti Christophori de Buidis d’Avall, del deganat de Cardós, fou visitada l’any 1314 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona. L’any 1516, la parròquia de Boldís —segurament el document es refereix als dos Boldís junts—, pagava al clavari del bisbat de la Seu d’Urgell la quantitat de tres lliures i tres sous. En una data propera, la rectoria de Sant Cristòfol era regida per Bernat Ricart, i era valorada en quatre lliures. En aquestes relacions sembla clar que Boldís Sobirà és ja sufragània de Boldís Jussà.
En la visita pastoral del 1758, el titular de l’església de Boldís Jussà és ja Sant Pere apòstol, encara que es conserva Sant Cristòfol com a patró.
No es disposa de més documentació que permeti esbrinar si l’actual capella de Sant Pere, a uns 200 m del poble i avui abandonada, correspon en realitat a l’antiga església parroquial de Sant Cristòfol, o si l’església parroquial actual tingué un origen alt-medieval, amb el canvi de titularitat que figura en la visita del 1758. El que sí que es pot afirmar és que l’edifici visitat el 1758 no sembla correspondre a l’actual edifici de l’església parroquial de Sant Pere.