Situació
Vestigis notables del primitiu temple romànic aprofitats com a mur de tanca del cementiri.
ECSA - J.A. Adell
Les ruïnes de l’antiga església parroquial de Montesclado són al costat del cementiri de la població, del qual constitueixen el mur de tancament nord. El cementiri és a uns 500 m abans d’arribar a Montesclado pel camí de Tírvia. (JAA)
Mapa: 34-9(182). Situació: 31TCH560078.
Història
Malgrat el seu origen alt-medieval, no disposem de notícies documentals directes del lloc de Montesclado, que hem de suposar com a part integrant de les terres de la coma de Burg adquirides, l’any 1272, pel comte de Foix al comte de Pallars. Si més no, al final del segle XV “Montesclat” formava part del vescomtat de Castellbò, integrat al quarter de Tírvia. En l’Spill... d’aquest vescomtat es descriu el lloc com no murat i amb la seva església parroquial situada fora el nucli. La jurisdicció del lloc en aquest moment era discutida, ja que, segons un capbreu antic, la jurisdicció civil era d’Antoni Toralla i dels seus successors, mentre que la criminal era del vescomte; per contra, segons el capbreu posterior “mossèn Toralla fa la justícia d’ells —els habitants— e les punicions”. Al segle XVII el lloc de Montesclado era de Josep Copons.
L’església parroquial de Sant Esteve fou objecte de visita, l’any 1314, pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona; en aquesta època formava part del deganat de Cardós, com també ho era l’any 1391, en què consta que el capellà de “Muntusclat” pagava 20 sous de dècima. Al principi del segle XVI, la rectoria de Montesclado, juntament amb la de Glorieta, regida per Joan Castell, era valorada en 10 lliures i 2 sous, i pertanyia a l’oficialat de Tírvia.
L’església que existia en aquest moment, i que hem d’identificar amb les restes de l’edifici alt-medieval que es conserven al costat del cementiri de Montesclado, es trobava ja en estat de ruïna i abandó el 1758, any en què el visitador del bisbe d’Urgell la descriví d’aquesta manera: “el altar mayor y dos altares mas que ay, estan sin aras y todos derrotados y quasi esecrados; las paredes de la iglesia y todo lo demás ay en ella derrotado y quasi esecrado (...), el coro del todo derrotado, finalmente en toda la iglesia no ay cosa decente (...), no tienen arxivo, nos ha dicho —el rector— que se le avia quemado (...), la casa de la rectoria derrotada, indecente”. El visitador, davant la situació de l’església, manà traslladar les funcions parroquials a la propera capella de Sant Isidre i renovar i agençar l’edifici. Fou segurament a conseqüència d’aquest manament que es construí la nova església parroquial dalt del poble. (MLlC)
Església
De l’antiga església de Sant Esteve, avui només se’n conserva la façana sud, amb l’angle que formava amb la façana oest, que fa les funcions de mur nord de tancament del recinte del cementiri; també es conserven molt escassos vestigis del mur nord del temple, que permeten d’evocar-ne la planta. De la capçalera no es conserva cap element visible, però no resulta agosarat de suposar que es tractés d’un absis semicircular, situat al costat de llevant.
En el mur sud es conserva la porta, resolta en arc de mig punt, amb el parament exterior arrebossat, i prop del suposat angle est hi ha una finestra de doble esqueixada, paredada, que dona caràcter al conjunt. Cal assenyalar que prop de la porta hi ha una creu gravada en una pedra del parament. Aquest és format per un aparell de reble de pedra llosenca, que tendeix a l’horitzontalitat per les pròpies característiques del material.
Tot i el migrat estat de les restes conservades, les seves característiques permeten de considerar l’obra de la primitiva església de Montesclado com una construcció datable dins el segle XI, o potser del segle següent, però fortament ancorada en la tradició constructiva. (JAA)
Bibliografia
- ACU. Llibres de Visites. 1575, núm. 32, foli 136v
- ACU. Llibres de Visites, 1758, núm. 112, foli 158r-159r
- ACU. Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 295
- ACV. Llibres de Visites del Bisbat d’Urgell, calaix 31/41, vol. IV(1314-1315)
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàg. 1 483
- Bertran, 1979, vol. II, pàg. 309
- Vidal-Vilaseca, 1987-90, vol. I, pàg. 268.