Situació
Vista exterior de la capçalera d’aquesta arruïnada església, coneguda popularment amb el nom de Santa Soleta.
Arxiu Gavín
Les ruïnes de l’església de Sant Miquel, coneguda amb el nom de Santa Soleta, són al cim d’un serrat, entre dos barrancs, al peu del camí que puja cap al santuari del Sant del Bosc. (JAA)
Mapa: 33-12(290). Situació: 31TCG295572.
Història
Fins a l’actualitat, no s’han localitzat notícies històriques documentals que aportin dades sobre el seu passat, tot i que per les restes que ens han pervingut el seu origen es remunta a l’època medieval. (MLIR)
Església
És un edifici d’una sola nau, que ha perdut totalment les cobertes i el sostre, possiblement resolt amb volta de canó. La nau és capçada a llevant per un absis semicircular, obert a través d’un arc presbiteral que, com la nau, també ha perdut els sostres i la coberta.
La porta, en arc de mig punt esfondrat, s’obre en la façana sud, i en el centre de l’absis hi ha una finestra d’una sola esqueixada, amb brancals i llinda monolítics.
En el seu estat actual, l’edifici no conserva cap mena d’ornamentació o decoració, i presenta un aparell de petit carreu, simplement escairat, disposat en filades irregulars, però executades amb una clara intenció de cercar l’horitzontalitat, que posa en evidència fórmules constructives de la plenitud del segle XI. (JAA)