Sant Quirc de Taüll (la Vall de Boí)

Situació

Petita església que s’aixeca damunt un serrat al sud-est del poble de Taüll.

ECSA - M.À. Font

Aquesta capella es troba aigua amunt del poble de Taüll, cap al SE. S’enlaira vora mateix del riu de Sant Martí, després de la seva confluència amb el barranc del Ginebral, damunt l’antic camí que des de Taüll menava al port de Rus. Prop de la capella s’ha construït una moderna urbanització.

Mapa: 33-9 (181). Situació: 31TCH237093.

S’arriba a la capella per la carretera que surt de l’església de Sant Climent i voreja, pel N, el nucli urbà de Taüll. (JBP-JAA)

Història

No es tenen notícies històriques sobre aquesta església, que en cap moment passà d’ésser una capella de la parròquia de Santa Maria de Taüll. Ha estat restaurada recentment. (CPO)

Església

És un edifici d’una sola nau, coberta amb estructura d’embigat, i capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un profund arc presbiteral de perfil semicircular. El perímetre interior de la nau és resseguit per un banc d’obra de maçoneria.

La porta s’obre a la façana sud, prop de l’angle sud-oest, i és feta amb un arc de mig punt, executat íntegrament en pedra tosca, amb les dovelles extradossades per una motllura bisellada que forma també la imposta de l’arc. L’única finestra que presenta l’edifici s’obre al centre de l’absis. És una estreta espitllera amb una llinda exterior, retallada en arquet de mig punt, amb brancals monolítics al N i amb un gran carreu al S, tots ells de pedra tosca.

Al mur nord s’ha conservat una gran arcada, tancada actualment amb un vidre col·locat en la recent restauració de què ha estat objecte l’edifici. Sembla que devia obrir una capella, afegida tardanament i avui totalment desapareguda.

Les façanes no tenen ornamentació, llevat de la porta, i presenten un aparell extremament irregular de reble, on es combinen grans blocs de granit sense treballar, alguns d’ells possiblement in situ (com un gran bloc de 165 X 115 cm de l’angle sud-oest), amb carreus de pedra tosca, ben tallats però molt irregulars, que s’utilitzen als elements singulars, la porta i la finestra, a la part alta de l’absis i a bona part de la façana sud.

Ens trobem davant d’un edifici de gran rusticitat constructiva, que es combina amb elements ben elaborats, com el portal, i que palesa una datació ja avançada, de la fi del segle XII o fins i tot posterior, amb notables refaccions com la capella nord. (FJM-AMB-JAA)