La primera referència del lloc de Foradada es troba en la dotació de la canònica de Montmagastre del 1054, en la qual Arnau Mir de Tost li feu donació de la quadra de Foradada i de la seva església, quan aquesta estigués construïda. D’aquest document es desprèn que la conquesta de l’Indret era molt recent i no s’havia encara bastit l’església. El fet que Foradada s’esmenti com a quadra ja indica el seu caràcter fronterer i la seva creació en el curs d’una reconquesta de repoblació més organitzada. L’any 1065 la canònica de Sant Miquel de Montmagastre passà a dependre de Sant Pere d’Àger i d’aquesta manera Foradada, amb el seu castell, s’integrà al patrimoni de l’abadia. Aquesta situació es comprova en les dotacions que atorgà Arnau Mir de Tost a Sant Pere d’Àger, especialment les del 1067 i el 1068, en què es confirma entre altres béns el castell de Foradada. Pere Català suposa que aquest castell i el de Montsonís foren lliurats pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera al seu segon fill Guerau Ferrer, el qual havia de posseir-los per a l’abadia d’Àger, segons es desprèn d’un document del 1179 on apareix Marquesa, filla de Ferrer de Cabrera i muller de Gombau de Ribelles, afirmant posseir ambdós castells per herència. Pel casament entre Marquesa i Gombau de Ribelles, el terme de Foradada passà als Ribelles, també senyors de Montsonís. El 1491 passà als Ponts. Actualment no resta res de l’antic castell al poble de Foradada. Caldria dur-hi a terme excavacions per a poder determinar quelcom al respecte.