Situació
Restes de l’església, molt desfigurades, que coronen el tossal homònim.
J. Giralt
Les ruïnes d’aquesta església romànica són situades al tossal de Sant Domènec, un turó de forma allargada d’eix est-oest que s’alça a l’esquerra del Farfanya i que té quatre nivells en la part superior. En el nivell més baix, situat a l’oest, trobem les ruïnes de la capella romànica. Molt a prop, en el mateix tossal, també es poden veure les restes de la capella barroca que la substituí i d’altres estructures que poden remuntar-se a l’època islàmica.
Mapa: 32-13(327). Situació: 31TCG118349.
Per a arribar-hi cal agafar el camí que uneix Castelló i Os de Balaguer fins a uns 600 m del poble, a l’alçada de la font i del molí de Can Josep, des d’on arrenca la pista a la dreta que va fins a la carretera de Balaguer a Àger. A 1 km i 100 m es troba un trencall a l’esquerra que caldrà prendre i 400 m més endavant es troba una nova cruïlla. El tossal de Sant Domènec és situat just sobre aquest trencall, des d’on ja es veuen les restes.
Història
No es té constància de cap dada documental sobre aquest indret. El lloc, però, sembla que fou ocupat ja en època islàmica, segons les restes d’estructures centrals o murades que hom pot veure, possiblement d’època andalusina i posterior. L’església romànica primitiva s’abandonà entre els segles XVII i XVIII, i per substituir-la es construí al seu costat una nova capella. Fins a la guerra civil era una ermita on el poble de Castelló anava de romiatge.
Església
De l’església romànica sols es conserva part de l’absis semicircular i el mur sud, per on sembla que es devia obrir la porta del temple. La planta és lleugerament irregular en forma de trapezi; el mur nord seguia la inclinació de la terrassa natural. La capella devia tenir una llargada que oscil·lava entre els 11, 70 m i els 12 m, amb una amplada màxima de 4 m en la zona del presbiteri. El parament de l’edifici és de maçoneria molt irregular lligada amb argamassa de guix i calç.
Entre el tercer i quart nivell del tossal es troben les restes més visibles del jaciment. Destaquen sobretot les ruïnes de l’ermita barroca (potser obra dels segles XVII-XVIII, si ens atenim a les restes de motllures conservades i al material ceràmic que s’hi troba), i una sèrie de murs lligats entre si que poden correspondre a dependències de l’església.