Aquest castell era situat al cim del turó de Montcada, lloc avui dia ocupat per les instal·lacions de la fàbrica Asland. Les primeres referències del topònim Montcada són dels anys 989 i 990, mentre que el llinatge dels Montcada no s’esmenta fins el 1017. El primer membre d’aquest llinatge fou Guillem Ramon de Montcada, descendent d’una família de vicaris i vescomtes del segle X, el darrer dels quals s’anomenà Seniofred. La primera menció del castell és de l’any 1023. L’11 d’octubre d’aquell any la comtessa Ermessenda empenyorà al seu fill, Berenguer Ramon I, tot un seguit de castells, entre els quals es troba el de Montcada, com a garantia de mantenir la pau que li havia jurat al comte.
És, àdhuc, al primer terç del segle XI que es consolida el llinatge dels Montcada, posteriorment senyors del castell del mateix nom. Segons A. Pladevall el Guillem Ramon de Montcada, esmentat abans, s’identificaria amb el Guillem de Vacarisses o de Muntanyola —documentat entre el 1002 i el 1033— que apareix com a testimoni en la donació feta pels comtes l’any 1023. Amb tot, es desconeix el moment exacte en què es produí el canvi de cognoms. El 1032 es troba Guillem Ramon de Montcada donant el seu testimoniatge en un acte de donació realitzat també pels comtes de Barcelona. Tampoc no se sap amb certesa l’any en què els comtes transferiren la fortalesa a la nissaga dels Montcada. Segons Shideler aquest fet s’hauria esdevingut entre els anys 1022 i 1032. Aquest autor argumenta que el 1022 encara apareix com a Guillem de Muntanyola —llinatge originari dels Montcada, com ja s’ha esmentat abans—, mentre que el 1032 ja hi surt amb l’apel·latiu de Montcada. Guillem Ramon de Montcada fou succeït pel seu fill Ramon Guillem, el qual apareix com a testimoni d’una donació que fa el comte de Barcelona a la catedral d’aquesta ciutat l’any 1046. Uns anys després, el 1062, i seguint la política iniciada dos anys abans pel comte Ramon Berenguer I, que consistia en la compra de castells als barons més importants de Catalunya per tal d’establir uns lligams de vassallatge, adquirí el castell de Montcada a Ramon Guillem. Aquesta compra representà no solament el suport i l’homenatge de Ramon Guillem al comte, sinó també el dels seus germans Renard Guillem, Reambau Guillem i Guillem Guillem. Vers l’any 1068 apareix un Guillem Ramon, senescal, que segons Shideler no era el fill de Ramon Guillem de Montcada com havien suposat la majoria d’historiadors fins ara, atès que no s’ha pogut demostrar que tingués cap mena de vinculació amb la família Montcada, ni patrimonial ni familiar. Realment qui succeí Ramon Guillem de Montcada com a senyor de l’esmentat castell fou el seu fill Berenguer Ramon a partir del 1085.
A l’inici del segle XII, el 1103, Berenguer Ramon de Montcada donà la custòdia del castell a Ramon Mir, fill de Mir Almaric. Aquest Berenguer Ramon deixà el seu patrimoni a la seva filla, Beatriu, casada amb Guillem Ramon II, senescal (fill de Guillem Ramon, també senescal, documentat el 1068), que esdevingué d’aquesta manera hereu de tot el patrimoni dels Montcada. Amb tot, el comte Ramon Berenguer interferí en aquest matrimoni, i suscità l’abandó de Guillem Ramon II per part de Beatriu de Montcada. Així, el 1135 és el mateix comte qui estableix un conveni amb Guillem de Sant Martí pel qual li concedeix com a muller l’esmentada Beatriu; a més, li ofereix l’honor de Montcada. Tot i això, just un any després les relacions entre el comte i el senescal Guillem Ramon tornaren a ésser amistoses, i li foren encomanats de nou diversos castells. Una d’aquestes fortaleses era la de Montcada. Fou possiblement en aquesta etapa quan es féu la capella del castell dedicada a la Verge Maria.
Guillem Ramon de Montcada morí l’any 1173. En fer testament deixà el castell de Montcada, la senyoria de Sant Marçal, juntament amb les fortaleses d’Arraona, Castellar, Ribatallada, Vacarisses i Sentmenat al seu fill Ramon amb la condició que tot aquest patrimoni romangués indivís. Aquest Ramon fou succeït pel seu fill Guillem Ramon, el qual rebé àdhuc les possessions dels Montcada a Vic. A més, i com a conseqüència de la mort del seu germà sense descendència directa, va adquirir també el vescomtat de Bearn. Aquest Guillem Ramon, casat amb Guilleuma de Castellvell, protagonitzà un luctuós episodi de la història de Catalunya. Es tracta concretament de la mort de l’arquebisbe de Tarragona, oncle de Guilleuma, la qual, en saber la notícia, es divorcià del seu marit. A més, Guillem Ramon fou obligat a marxar del país. La seva esposa es tornà a casar amb el vescomte de Narbona, i ell passà els seus darrers anys al vescomtat de Bearn, exercint la seva condició de vescomte d’aquell indret.
A l’inici del segle XIII la situació financera dels Montcada no devia ésser gaire solvent. El 1212 Guillem de Montcada, juntament amb el seu fill Guillem, garanteixen amb les rendes del castell de Montcada un empenyorament que havien fet a Bernat Barutini. El 1215 hagueren d’entregar aquestes rendes juntament amb les de la vila de Vic i les de Tona perquè no havien saldat el seu deute. Vers el 1224 Guillem de Montcada fill heretava del seu pare totes les possessions, bé que el 1202 el rei Pere I ja li havia encomanat els castells que el seu pare tenia com a feudatari del sobirà. El 1223, com a conseqüència de les rivalitats sorgides entre Guillem Ramon i Nunó Sanç, el rei Jaume I assetjà el castell de Montcada, però l’operació es frustrà.
Al final del segle XIII, el 1290, Guilleuma de Montcada es casà amb l’infant Pere i aportà com a dot una quantitat considerable de castells i béns, entre els quals el castell de Montcada.
A l’inici del segle XIV Guilleuma de Montcada transferí a Jaume II les baronies de Montcada i Castellvell. Tot i això, el 1309, el patrimoni passà a Gastó de Fazensac, nebot de Guilleuma. El 1311, però, mitjançant un conveni les baronies de Montcada i Castellvell passaren a Gastó de Foix, cosí de l’altre Gastó. Aquest fou succeït pel seu fill Roger Bernat, el qual les heretà del seu pare el 1315. Més endavant, el 1387, el rei Joan I incorporà aquest castell de Montcada al patrimoni reial, però el vengué el 1390 als consellers de la ciutat de Barcelona.
El 1713 el rei Felip V manà el seu enderrocament. (EPF)
La marededeu del castell de Montcada, cremada el 1936, creiem que no era l’antiga imatge romànica que possiblement es venerà a la capella del castell de Montcada i que, segons la tradició, fou trobada prop del cim del turó d’aquest mateix nom. Correspondria a una còpia posterior, possiblement gòtica(*), excessivament restaurada el 1824, i de la qual en resta constància fotogràfica. (CCP)