De l’església romànica de Sant Llorenç Savall no en queda altre rastre que les seves referències documentals. La primera notícia que en tenim és de l’any 996, en la venda d’unes terres, feta pels esposos Agela i Sesenanda a Fruila, situades a Laceres, “in apendicio Sancti Laurenti”. Coneixem també l’existència en aquesta església d’un altar dedicat a sant Climent, perquè va jurar-s’hi l’any 1052 el testament sagramental d’un tal Arbert. Precisament, en aquest testament deixa 1 cafís d’ordi a la mateixa església de Sant Llorenç Savall “ad ipsa opera”, fet que indica que, en aquells moments, devia haver-se renovat o s’estava renovant l’edifici antic. Tenim notícia també de l’existència dels altars de Sant Climent i Sant Miquel per una deixa que els féu un tal Guillem de S. Pere l’any 1334.
El 19 de novembre de 1771 el vicari general del bisbat de Barcelona atorgà llicència al rector de la parròquia per a beneir una nova església, atès que l’anterior ja no era suficient.
La parròquia de Sant Llorenç Savall va passar a formar part de la diòcesi de Vic el 1957, i recentment, a causa del perill d’ensorrar-se per les termites, va ser consolidada i decorada de nou l’any 1989.