Situació
Vista general de les ruïnes del que fou centre de l’antiga baronia de Montbui.
J. M. Masagué
El castell es troba al cim d’un turó de 541 m d’altitud sobre el nivell de la mar, situat a l’extrem de ponent del terme municipal, entre Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines. És voltat per la urbanització anomenada del Castell de Montbui.
Mapa: L37-15(393). Situació: 31TDG316130.
El trencall per anar-hi es troba a uns sis-cents metres passat el quilòmetre 18 de la carretera de Caldes de Montbui a Sant Feliu de Codines, just a l’entrada d’aquest poble, a la dreta, on hi ha un rètol que indica “Els Seulons d’en Deu”. Amb un trajecte d’1,9 km, passant per l’avinguda de Montbui s’arriba al peu del turó, on cal agafar un corriol que amb cosa de cinc minuts porta al cim. (MAB)
Història
Les primeres referències documentals del castell de Montbui són de l’any 987. Castell comtal, el 995 fou infeudat a Gombau de Besora (mort el 1050). Es degué construir, doncs, al voltant de l’any 1000. De fet, la constatació de la seva existència apareix el 1042 en el document de donació que fa Gombau de Besora de l’església de Sant Miquel del Fai a la comunitat de Sant Víctor de Marsella. Gombau deixa aquest castell a la seva filla Guisla, muller de Mir Geribert d’Olèrdola. L’actitud insurrecta de Mir Geribert enfront dels comtes de Barcelona s’acabà amb una sentència de pau el 1059 per la qual Mir cedia a Ramon Berenguer I i a Almodis els castells del Port, Besora i Curull; a més, prometia ésser respectuós amb els drets comtals dels castells d’Olèrdola i Eramprunyà i renunciava al castell de Montbui.
El 1060 Guisla i Mir Geribert encomanaren el castell a Geribert Ademar i, a més, li donaren la dominicatura que tenien a la parròquia de Sant Feliu de Codines. El 1070 Gombau Mir, fill de Guisla i Mir Geribert, cedeix el castell al seu germà Arnau. Al començament del segle XII, l’any 1113, apareix documentat un traspàs —possiblement de la castlania— que Bernat Guanalgat fa al seu fill Berenguer Bernat.
El 1135 el comte de Barcelona i Guillem de Sant Martí —net d’Arnau Mir, fill de Guisla i Mir Geribert— realitzen, després de l’enllaç de Guillem amb Beatriu de Montcada, un conveni pel qual aquest rebia l’honor de Montcada i els feus de Montbui i Montornès, mentre que Guillem de Sant Martí havia de retre homenatge al comte.
El decenni de 1170 els propietaris del castell de Montbui són els Cabanes, atès que el 1171 Berenguer de Cabanes el donà a Bernat de Montbui. El 1178 Ramon de Cabanes el vengué a Pere de Sentmenat. Al començament del segle XIII la família Montbui posseeix aquesta fortalesa. El 1201 Bernat de Montbui fa testament i deixa el castell de Montbui a la seva filla Guillelma i al fill d’aquesta, Arnau.
L’alt domini i la senyoria del castell passà, vers el 1240, al bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou. El 1289 Simó des de Llor traspassà la castlania al seu fill. El 1290 el bisbe de Barcelona pignorà el castell a Pere Marquès.
El 1304 es feren obres de reconstrucció del castell. A mitjan segle XIV servia com a presó dels clergues de la seu barcelonina.
El bisbe de Barcelona el devia tenir pel rei, ja que l’infant Joan el 1381 ven a Ramon de Planella tota la baronia de Montbui, però el 1384 aquest la revengué de nou a la Corona. El 1408 el rei Martí transferí la baronia a Ramon de Torrelles, senyor del castell de la Roca. La possessió dels Torrelles prosseguí fins el 1490, que la traspassaren als consellers de la ciutat de Barcelona. Amb tot, sembla que els Torrelles continuaren amb el domini del castell. Dels Torrelles passà als Sentmenat. El 1714 la baronia fou incorporada a la Corona. El 1883 el castell ja es trobava en ruïnes.
Aquesta fortalesa tenia jurisdicció sobre les parròquies de: Sant Mateu de Montbui, Sant Feliu de Codines, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Julià de Lliçà de Munt, Sant Genis de l’Ametlla, Sant Pere de Bigues, Sant Esteve de Palaudàries, i part de la parròquia de Santa Maria de Caldes i l’alou de Sant Miquel del Fai, a més dels termes de Sant Sebastià de Montmajor, Sant Bartomeu de Mont-ras, Santa Justa i Santa Rufina. Aquesta baronia es mantingué unida fins el 1799, any en què se’n separà Sant Feliu de Codines. (EPF)
Castell
Planta de conjunt del castell i antiga parròquia de Sant Mateu de Montbui.
J. M. Masagué
El castell té una planta bàsicament trapezial (fa 18 m per 16,30 m), per bé que al llarg del mur del costat nord hi ha tres caires. La paret més ben conservada és precisament aquest mur septentrional. A l’interior del recinte hi ha dues parets transversals: la paret nord a 7 m del mur septentrional, l’altra a 3,90 m del meridional. Aquesta estructura interna permetia que a la banda de tramuntana del castell hi hagués una sala que feia uns 7 m d’ample per 8,3 m de llarg. Al costat oest hi ha una cambra coberta, potser una antiga cisterna. El gruix dels murs perimetrals oscil·la entre 120 i 140 cm; els transversals interiors fan de 60 a 80 cm. Al mur de migjorn hi havia la porta principal, força centrada en la façana.
Els murs perimetrals, sobretot els del nord, són fets amb pedres tot just escalabornades o molt poc treballades i irregulars, que formen filades de 15 a 20 cm d’alçada; són col·locades planes, de vegades inclinades o lleugerament tombades, de tal manera que recorda l’aparell constructiu del segle X. Els caires, a la cara exterior, són fets amb pedres roges ben treballades, que potser volen imitar les de l’arc presbiterial de l’església.
A poca distància del mur perimetral hi ha restes d’un segon recinte format per un mur de només uns 65 cm de gruix que segurament devia envoltar tot el conjunt.
Establir una datació d’aquesta construcció és molt difícil. Alguns elements ens poden fer pensar que és d’època preromànica (aparell constructiu d’alguns murs), d’altres el fan romànic (per exemple la seva distribució interior) i d’altres (caires del mur nord) gairebé farien pensar en una reconstrucció tardana, de cap al 1300. (JBM)
Bibliografia
- Badia, 1968, pàgs. 18, 23-24
- Ballart-Villanueva, 1984, pàgs. 30-31 i 39
- Buron, 1989, pàg. 269
- Carreras i Candi, 1895, pàgs. 96 i 114
- Carreras i Candi, 1908, pàg. 90
- Els castells catalans, vol. II, 1969, pàgs. 189-197
- Miquel i Rossell, I, 1945, pàgs. 293, 326, 330-331
- Monsalvatje, XIX, pàg. 216
- Moreu-Rey, 1962, pàgs. 54-55
- Pladevall, 1962, pàg. 217
- Pladevall, 6, 1982 a, pàgs. 279-281
- Pladevall, 15, 1988 2 a, pàg. 343
- Udina, 1951, pàg. 388