Situació
Aspecte parcial que ofereix aquest edifici medieval, convertit fa segles en masia, on destaca a primer terme la base de l’antiga torre mestra.
Rambol
Les edificacions del casal queden a l’extrem de migjorn del terme municipal, a la dreta del riu Congost, al costat del polígon industrial de la Garriga.
Mapa: L37-15(395). Situació: 31TDG401133.
El trajecte més fàcil de trobar és el que va al polígon industrial. A la sortida de la Garriga cap a l’Ametlla del Vallès, després de passar el Congost, es troba el trencall a mà esquerra vers migjorn que dóna a un carrer que pren la direcció N-S. El casal, voltat de granges, a l’extrem de migjorn del polígon industrial. (MAB)
Història
La família Rosanes apareix documentada ja al segle X. El 1189 Ramon de Rosanes i Sança, la seva esposa, fan oblació del seu fill a la catedral de Barcelona per tal que fos clergue o canonge. El 1256 Bernat de Rosanes I i Elisenda, la seva muller, apareixen en un document de consignació d’uns béns que posseïen a la ciutat de València per una pia fundació. El castell de Rosanes passà a la família Torruella quan Galceran I de Rosanes, fill de Bernat i Elisenda, es casà amb Guillema de Torruella.
Al segle XVI el llinatge dels Rosanes s’extingí i la casa o castell de Rosanes passà a la família Masdovelles, antecessors del marquès d’Alfarràs. Actualment, la casa pertany a Josep Girbau Aymerich.
L’edifici ha sofert diverses reformes. Ja al final de l’època romànica una de les quatre torres que flanquejaven els cantons del castell fou arrasada per tal de construir-hi la capella dedicada a sant Joan. Al segle XIV es van afegir dues finestres grans cap a l’exterior i un nou cos arquitectònic a la banda de migjorn. Durant els temps moderns s’adossà un altre cos nou d’edifici a la façana de migjorn. El 1788 es realitzà un porxo tocant a l’era. (EPF)
Castell
Planta, a escala 1:400, de l’edifici on es marquen les parts romàniques de la construcció, amb murs profusament espitllerats.
M. Anglada
Les construccions que corresponen a l’època romànica consten d’un cos central de planta quadrada amb una torre adossada a la cara de llevant, i murs de muralla als costats de ponent i de tramuntana, amb les torres de planta sensiblement circulars, una de les quals queda aïllada quan s’acaben les muralles. Hom dedueix que el recinte emmurallat formava un quadre en què cada cantonada tenia una torre cilíndrica. El casal quedava desplaçat cap al nord i dintre aquest recinte. Els murs, tant de les muralles com del casal, estan profusament dotats d’espitlleres i són coronats amb merlets.
El portal d’entrada única era sota la torre situada a llevant, on encara hi ha els encaixos de la porta per on s’accionava verticalment com una guillotina. L’espai entre els murs del casal i la muralla és buit i cobert, però no és accessible, per la qual cosa és difícil l’estudi de l’aparell de les cares que donen a aquest recinte tancat.
L’aparell és de carreus molt regulars, disposats en filades horitzontals amb cantoneres de petits carreus. Tot ell molt ben construït. L’arcada de la portada és lleugerament apuntada. Les sageteres, com tots els elements constructius, estan molt ben treballades amb pedres arenisques de diferents tons. Sobre la clau d’una arcada situada sobre la façana de migjorn hi ha una pedra on és esculpit un escut que conté una mitja lluna i una creu de Malta. La construcció cal situar-la al segle XII. (MAB)
Bibliografia
- Els castells catalans, II, 1969, pàgs. 314-316
- Gallardo, 1938, pàgs. 27-28