Situació
Aquesta capella i santuari marià és situat a uns 4 km de la Selva del Camp, en direcció a Vilallonga, a l’extrem est del terme municipal.
Mapa: 34-17(446). Situació: 31TCF473644.
Per a arribar-hi des de la Selva del Camp, cal prendre la carretera comarcal TV-7223 que condueix a Vilallonga del Camp. El santuari és a mà dreta de la carretera. (CPO)
Història
El topònim Paretdelgada és documentat des del segle XII. En concret apareix per primera vegada en la carta de poblament de la Selva del Camp de l’any 1164 amb la forma Parietes graciles. L’ermita, bastida sobre les restes d’una vil·la romana, existeix amb tota seguretat des de mitjan segle XIII (és esmentada des del 1249). S’hi documenten reformes i obres al principi del segle XIV. Va ser servida des de bon començament per donades o ermitanes, segons palesa ja un document de l’any 1306, en què el rector de la Selva admeté com a donada Jaumeta, que s’obligà, entre altres coses, a servir el santuari de per vida, a rebre almoines i a mantenir enceses les llànties de l’església, tal com havien fet les seves antecessores en el càrrec. Hi havia també un sagristà que tenia cura de l’administració del santuari.
Tenia una marededeu romànica —que s’estudia més avall— i un retaule gòtic, realitzat entre el 1359 i el 1362, pel mestre Joan, pintor de Tarragona. A part el de Santa Maria, l’únic altar medieval que es coneix és el de sant Bartomeu. Al segle XVI figuren altres altars, com els de sant Llop, sant Miquel, sant Antoni, santa Càndia i sant Serapi. La capella va ser refeta al segle XVIII arran d’un incendi. Després de ser destruïda de nou el 1936, fou restaurada el 1959. (EGJ)
Talla
Fins a l’any 1936 el santuari conservà una talla romànica de la Mare de Déu, que devia ser la primera que s’hi venerà i que rebia l’advocació de Mare de Déu de les Neus. Aquesta escultura, bellament policromada, era una Mare de Déu bruna, com tantes altres igualment venerades en les terres catalanes.
Les fesomies originals de la Mare i el Nen van ser alterades al llarg dels anys per diverses restauracions. La primera la va fer, l’any 1359 l’autor del retaule major. El document que en parla és ben explícit: “et reparabo ymaginem beatae Mariae ejusdem altaris de bonis et pulcherrimis coloribus qui respondeant coloribus dicti retauli” (Pié, 1896, pàgs. 32–35). Com a conseqüència d’aquestes modificacions, la datació de la talla ha resultat tan controvertida com el santuari.
Pié (1896, pàg. 26) va defensar sempre que era la talla del final del XII que ell trobava documentada des de mitjan segle XIII. Blasi (1934) i Batlle (1942), atenent-se a l’aspecte de les cares, creuen que és del XV i del XIV, respectivament. Fort (1947, pàg. 65), amb més cautela, no descarta la hipòtesi de Pié.
Ajudats d’unes bones fotografies(*) de la talla i de les paraules que li dedicà J. Pié (1896, pàg. 26-31), podrem descriure la bella imatge de Paretdelgada.
Feia 90 cm d’altura i representava la Mare de Déu entronitzada amb el Nen assegut sobre el genoll esquerre. Tant la Mare com el Fill miren cap endavant. La Mare té l’avantbraç dret doblegat en angle recte i avançat, amb el palmell de la mà enlaire; en canvi, té el braç esquerre horitzontal amb la mà estesa com aguantant el Nen pel costat. L’infant Jesús a la mà esquerra porta una bola i amb l’altra beneeix.
La Verge vesteix túnica amb coll rodó amb un mantell al damunt que se li arreplega a la falda marcant uns plecs verticals que deixen veure l’anatomia dels genolls, el Nen va abillat de manera semblant. El tron sobre el qual seu la Mare és representat per dues columnes ornades amb tres anells i coronades amb poms.
Com podem veure, és un tipus que coincideix en molts aspectes amb les imatges del segle XII, estudiades exhaustivament per Noguera (1977). Si a aquests arguments(*) hi ajuntem els documentals presentats per J. Pié i E. Fort, hem d’acceptar la data del final del XII com la més probable.
Hem dit que la Verge de Paretdelgada era una marededeu negra. Noguera (1977, pàgs. 106-112) dedica un capítol a aquestes imatges, on diu que acostumaven a venerar-se en santuaris de les rutes medievals de pelegrinatge vinculats a abadies benedictines, cistercenques i cases de templers. Diu també Noguera (1977, pàg. 107) que les marededeus negres acostumen a tenir unes proporcions on l’altura és el doble de l’amplada, i que tant la Mare com el Fill miren endavant, detalls que també acomplia la Mare de Déu de Paretdelgada. (JFS)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Pié, 1896, pàssim
- Fort, 1947, pàssim
- Font i Rius, 1969-83, vol. I(I), doc. 125, pàgs. 182-184.
Bibliografia sobre la talla
- Pié, 1896, pàgs. 26-35
- Blasi, 1934
- Batlle, 1942
- Fort, 1947, pàg. 65.