Situació
Vista aèria del conjunt imposant de les restes d’aquest castell situat al damunt d’una gran roca que s’aixeca al fondal de la vall del Gaià, envoltat de l’antic poble, ara lloc característic de segona residència.
ECSA - J. Todó
Aquest castell és situat damunt d’una gran roca que s’alça a prop del fons de la vall del riu Gaià, al costat del poble de Querol. Juntament amb el castell de Santa Perpètua de Gaià, situat també molt a prop del riu, i amb d’altres castells una mica més interiors, com el de Pinyana o el de Montagut, defensava, al segle X, la frontera del Gaià.
Mapa: 34-16(418). Situació: 31TCF663872.
Si seguim la carretera que va del Pont d’Armentera a Santa Coloma de Queralt, resta a la dreta, a tocar del poble de Querol. (JBM)
Història
Com la majoria de castells veïns, el castell de Querol degué ésser ocupat i repoblat per Ansulf de Gurb a la segona meitat del segle X. Apareix en mans d’aquesta família en l’esmentat període. El 990, Sendred, fill d’Ansulf de Gurb, va donar a Sant Cugat tots els alous que ell tenia dins del terme dels castells de Querol, Montagut i Pinyana. Els marmessors d’Ansulf de Gurb el 993 llegaren a l’esmentat cenobi de Sant Cugat del Vallès, així mateix, tot l’alou que tenia en el terme de Querol. El 996, Sendred i la seva muller, Matresinda, vengueren el castell de Querol, amb els de Montagut i Pinyana, a Hug, fill d’Ansulf i germà de l’esmentat Sendred. Hug fou l’iniciador de la nissaga dels Cervelló, senyors de Querol fins al segle XVI.
L’any 1018 Hug de Cervelló cedí als seus quatre fills Bonfill, Alemany, Gerbert i Humbert diferents terres i possessions situades en els termes dels castells d’Olèrdola, Casserres, Selmella, Montagut i Querol. Concretament la fortalesa de Querol la deixà al seu fill Bonfill de Cervelló.
Malgrat que els Cervelló fossin els senyors immediats o feudataris del castell, els comtes de Barcelona hi exerciren un domini superior. El 1023 apareix de nou el nom del castell de Querol, juntament amb el de Montagut i Pinyana en un document atorgat per la comtessa Ermessenda, que els donà com a garantia de pau al seu fill, el comte Berenguer Ramon I. El predomini de la senyoria comtal sobre aquests castells es prolongà al llarg dels segles XI i XII, tal com demostren molts documents d’aquesta època. El 1062, per exemple, Guerau Alemany I de Cervelló va retre homenatge de fidelitat a l’esmentat comte per aquest castell. El 1112 el comte Ramon Berenguer III va cedir a Guerau Alemany III de Cervelló els castells de Querol i Pinyana. En testar l’any 1193, Guerau Alemany V de Cervelló llegà el castell de Querol al seu fill, Ramon Alemany.
Donació a Guerau Alemany III de Cervelló dels castells de Querol i Pinyana (11 de maig de 1112)
Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, i la seva esposa Dolça, fan cessió a Guerau Alemany III de Cervelló dels castells de Querol i Pinyana, situats dins el comtat de Manresa, a la diòcesi de Barcelona.
"Res donate si in presenti traditi fuerit nullo modo repetantur a donatore. Igitur in Dei nomine, ego Raimundi, gratia Dei comes Barchinonensium et marchio, et Dulcía, uxor mea, comitissa, donatores sumus vobis Gerallo Alamandi. Per hanc scriptura donationis nostre donamus nos tibi ipsum kastrum de Cherol et ipsum kastrum de Pinnana cum illorum terminis et pertinentiis earum qui ad ipsos kastros pertinent et pertinent et cum earum adiacentiis et eas fortitudines qui ibi sunt et que ad facere sunt infra eorum terminis. Hoc vero sunt kastris desertis et quem ipsum kastrum de Monte Agud ibi guardent et retinent. Sunt autem prenominatos kastros in comitatu Minorisa vel in episcopatu Barchinona. Advenit ad nos donatores ista donatione prenominata per parentorum aut per ullasque voces. Terminatur autem affrontationes de ipso castro de Cherol a parte orientis in termine de Mirales, de meridie in termine de Monte Acud, ab occiduo parte in termine de Capra et de Vallis, circii vero parte in termine de Sancta Perpetua. Et ipsum kastrum de Pinnana abet affrontationes de oriente in termine de Monte Agud, de meridie in estrata, qui vadit ad Charro Fractum, de occiduo in termine de Cherol, circi vero parte similiter. Quantum infra istas affrontationes includunt et istis terminis prenominatis retinent et ambeunt sic donamus tibi prenominatis kastris cum illorum fortitudines et terminis qui ad ipsos kastros pertinent et pertinere debent ad tuum proprium alaude ad facere quod volueris et que guardes kastrum Mont Agud cum egressis et exitibus earum. Et est manifestum. Et tu Geral sias solt et liber de ipso sacramento quem mihi fecistis de istis prenominatis kastris. Quod si nos donatores aut ullusque homo aut femina qui ista carta donatione disrumpere aut inquietare voluerit in duplo tibi componat aut componamus nos tibi cum omnem suam inmeliorationem, et in antea firma sit ista carta, firma sit modo et omnique tempore.
Facta ista carta donatione V idus may, anno IIII regni Leudicus rex.
Sig+num Raimundi, comes; sig+num Dulcia, nos qui ista carta donatione fecimus scribere et firmamus et ad testes firmare rogamus.
Sig+num Ponc Ug. Sig+num Guillelmi Dalmaz. Sig+num Iorda. Sig+num Berenguer Guillelm. Sig+num Berenguer Bernad. Sig+num Marti Umbert. Sig+num Guillelmi, seneschalc.
Arnallus, sacer, qui hoc scripsit die et anno quo suppra."
[O]: Perdut.
A: Còpia del 1229: AHN, secció Clero secular y regular, fons Santes Creus, perg. núm. 9.
B: Còpia del segle XIII: BPT, ms. 168, Llibre Blanch de Santes Creus, foli 48v.
a: Morera: Tarragona cristiana, vol. I, Tarragona 1897, apèndix, doc. 12, pàg. IX.
b: Udina: El “Llibre Blanch” de Santes Creus, Barcelona 1957, doc. 29, pàgs. 34-35.
Traducció
"Les coses que han estat objecte de donació, si en el moment present han estat lliurades, no poden ser reclamades de cap manera pel donador. Per això, en nom de Déu, jo, Ramon, comte de Barcelona i marquès per la gràcia de Déu, i la meva muller Dolça, comtessa, som donadors a tu, Guerau Alemany. Per aquesta escriptura de la nostra donació, nosaltres et donem el castell de Querol i el castell de Pinyana amb llurs termes i amb aquelles pertinences que corresponen als esmentats castells, amb les seves adjacències i amb les fortificacions que hi ha actualment i les que es puguin fer dins els seus termes. Aquests castells, tanmateix, estan abandonats, com també el castell de Montagut que guarden i retenen. Els castells esmentats es troben dins el comtat de Manresa, al bisbat de Barcelona. A nosaltres, els donadors, aquests béns que acabem d’esmentar com a objecte de donació, ens pervingueren dels nostres pares o per altres títols. Els termes que afronten el castell de Querol són aquests: a llevant, el terme de Miralles; a migjorn, el terme de Montagut; a ponent, els termes de Cabra i de Valls; a tramuntana, el terme de Santa Perpètua. El castell de Pinyana té aquestes afrontacions: a llevant, el terme de Montagut; a migjorn, el camí que mena a Charro Fractum, a ponent, el terme de Querol; igualment a tramuntana. Tot ei que hi ha inclòs en aquestes afrontacions i contenen i envolten aquests termes abans esmentats, talment t’ho donem amb els esmentats castells, junt amb les fortificacions i amb els termes que pertanyen i han de pertànyer a aquests castells, com a alou de la teva propietat, per a fer-ne el que vulguis; i que guardis el castell de Montagut amb les seves entrades i sortides. I això és manifest. I tu, Guerau, quedes deslligat i lliure del jurament que em feres sobre els esmentats castells. I si nosaltres, els donadors, o algú altre, home o dona, volgués trencar o destorbar aquesta carta de donació, que et satisfaci, o et satisfem, el doble, junt amb totes les millores, i que d’ara endavant aquesta carta resti en ferm, resti en ferm ara i per tots els temps.
Aquesta carta de donació ha estat feta el dia cinquè dels idus de maig, l’any quart del regnat del rei Lluís.
Signatura de Ramon, comte; signatura de Dolça, nosaltres, que hem fet escriure aquesta carta de donació, la signem i preguem als testimonis que la signin.
Signatura de Ponç Hug. Signatura de Guillem Dalmau. Signatura de Jordà. Signatura de Berenguer Guillem. Signatura de Berenguer Bernat. Signatura de Martí Umbert. Signatura de Guillem, senescal.
Arnau, sacerdot, que ho ha escrit el dia i l’any abans esmentats."
(Traducció: Joan Bellès i Sallent)
A partir del segle XIV s’esmenta ja la baronia de Querol, centrada en el castell, la qual romandrà en poder dels Cervelló fins a l’any 1528, que passà a la família Barberà, castlans de Vilafranca del Penedès. El 1597, per matrimoni, esdevingué dels Saiol, els quals tingueren el domini del castell fins al segle XIX.
Aquest castell sofrí diverses vicissituds al llarg dels segles. Incendiat el 1400, fou volat per la milícia liberal l’any 1835. (EPF)
Castell
En aquest castell, podem distingir clarament dos elements: d’una banda, les restes d’una possible torre, que s’alça a l’extrem nord-est i, de l’altra, un recinte que s’estén a migjorn de la torre.
La possible torre es construí en un dels extrems del recinte fortificat, més enllà i a uns 5,5 m de distància d’una roca gran. Se n’ha conservat un fragment de mur, corb, que segurament pertanyia a una construcció de planta arrodonida, bé que no circular, que potser s’adossava a la roca, semblantment al que s’esdevé a Castellví de Rosanes entre el cos constructiu del segle X i la torre d’època romana. El gruix de la paret d’aquesta construcció primerenca és de només 80 cm, i la seva alçada actual és d’uns 4 m. És feta amb pedres poc treballades, col·locades tot formant una espècie d’opus spicatum.
Al sud d’aquesta construcció s’estén un recinte amb una forma bàsicament rectangular, amb una longitud d’uns 35 m i una amplada d’uns 20 m; al sud-oest sembla que hi havia un cos sortint. El mur est fa 130 cm de gruix i l’oest només 70 cm. Potser un estudi acurat permetria de veure l’existència d’un espai rectangular original al qual s’afegí un cos lateral.
A l’extrem sud-est d’aquest recinte, en un nivell inferior, hi ha dues sales, una al costat de l’altra, amb una longitud interna de 10,35 m i una amplada de prop de 4 m cadascuna. L’arc de separació d’aquestes dues cambres és apuntat. Així mateix, les dues cobertes són resoltes amb sengles voltes apuntades. Aquesta sala té una alçada de 3,4 m fins a l’inici de la volta. El gruix del seu mur sud és de 170 cm; el mur transversal fa 80 cm. A l’extrem nord-est del recinte ampli d’aquest castell, encara hi ha una altra sala.
Notable pany de mur del sector est, on es fan evidents les diferents fases constructives de l’edifici.
ECSA - EECG
A les parets d’aquest recinte es poden distingir, per exemple, a la banda oriental, uns 2 o 3 m inferiors bastits amb pedres grosses; carreus que poden fer 40 cm d’alt per 60 de llarg, col·locats una mica desordenadament, però en filades horitzontals. Per damunt hi ha una banda d’uns 3 m, feta amb un aparell que sembla d’època romànica, on s’obren nombroses petites espitlleres. Per sobre encara hi ha uns 2 m més de mur fet amb un aparell una mica més irregular i amb diverses espitlleres o sageteres de mida més gran. I, al cim de tot, veiem una franja de mur, amb una alçada d’uns 3 m, on s’han obert algunes finestres i on hi ha, al cim, les lladroneres o matacans seguits, fets ja al final de l’edat mitjana. Tot plegat, una alçada d’uns 10 m.
És difícil d’establir la datació de totes les construccions amb exactitud. Cal pensar que l’edifici de l’extrem nord ha d’ésser datat cap a l’any 1000, segurament, fins i tot, abans d’aquesta data, i es pot relacionar amb molts altres edificis pre-romànics d’aquestes contrades de la marca del comtat de Barcelona, com l’esmentat castell de Castellví de Rosanes, el proper castell de Santa Perpètua, el castell de Miralles, les torres del Papiol o del castell de Banyeres, etc. Convé cridar l’atenció sobre la seva forma no circular, però també sobre el fet que tingui els angles arrodonits.
Per contra, al recinte adjacent hi ha construccions d’èpoques molt diverses. No sabem pas si podem afirmar que les primeres pedres, els grans carreus que hi ha a la base, són de la mateixa època que la fortificació septentrional. En realitat aquests murs foren fets en diverses etapes, que comencen en una data propera a l’any 1000 i que s’acaben en l’època gòtica. (JBM)
Bibliografia
- Morera, 1897, vol. I, pàgs. 330-334
- Miquel, 1945-47, vol. I, doc. 223, pàgs. 232-233, doc. 288, pàgs. 312-313, doc. 289, pàgs. 313-315, doc. 290, pàgs. 315-316 i doc. 291, pàgs. 316-317
- Rius, 1945-47, vol. I, doc. 173, pàgs. 144-148 i doc. 286, pàg. 241
- Udina, 1947, doc. 8, pàgs. 9-10 i doc. 369, pàgs. 368-370
- Iglésies, 1963b, pàgs. 18-19
- Els castells catalans, 1971, vol. III, pàgs. 536-554
- Fort i Cogul, 1972, pàgs. 47, 58, 71, 76-86, 97-99, 120 i 409.