Situació
Panoràmica de la situació d’aquest castell que corona un petit turó al centre de la conca del Gaià.
ECSA - J. Bolòs
Castell edificat al cim d’un turó, no gaire alt, però amb força bona panoràmica, en especial de la conca del Gaià.
Mapa: 34-16(418). Situació: 31TCF633874.
Des del Pont d’Armentera, cal agafar la carretera local TV-2141 que va cap a Selmella. Quan s’acaba la carretera asfaltada comença una pista de terra que ens portarà fins a una casa que hi ha prop del castell. (JBM)
Història
Són ben escasses les notícies documentals sobre aquesta fortalesa. Fou, com la majoria de castells d’aquest sector, propietat de la família Cervelló, descendent d’Arnulf de Gurb, que havia aprisiat l’indret. La primera referència que tenim sobre aquest castell és del segle XIII en testar Ramon Alemany de Cervelló l’any 1229, el qual disposà que s’edifiqués una capella sota el castell de Saburella dedicada a sant Miquel.
El 1380 torna a esmentar-se aquest castell en un document atorgat pel rei Pere III en el qual aquest monarca demanà al batlle general la restitució als Cervelló de diversos castells que havien estat ocupats per la Corona, entre els quals hi havia el de Saburella. (EPF)
Castell
Planta, a escala 1:400, del conjunt d’elements que formaven aquest castell, un dels més ben conservats de la comarca.
EECG
El castell, encara força ben conservat, és compost bàsicament de dues torres força semblants, situades a la banda nord, una espècie de bestorre, construïda a l’extrem sud, al costat d’un dels accessos, i un recinte amb una planta irregular, que tanca una superfície força àmplia, a l’interior de la qual veiem nombroses restes de parets que permeten d’endevinar l’existència de moltes cambres o dependències.
La torre més septentrional, situada al costat d’una altra porta, té una planta circular. El seu diàmetre intern és de 365 cm i el gruix dels murs, de 240 cm, a peu pla. Té una alçada de 9,3 m, repartida en dues cambres i la coberta. La cambra inferior té una alçada d’uns 5 m. És coberta amb una falsa cúpula i s’hi pot accedir per una porteta que fa 155 cm d’alt per 80 d’ample. A més de la porta, acabada amb una llinda plana, hi ha també, al seu costat, una espitllera. En la planta principal, amb una alçada de 2,7 m i una coberta feta amb una cúpula rebaixada, s’obre la porta principal i una gran espitllera que té a l’interior una alçada de 110 cm i una amplada de 23 cm. El buit de la porta, acabada per un arc de mig punt format per 4 dovelles, té una amplada de 70 cm.
Una de les dues torres circulars del sector nord del castell, amb la porta original al nivell del primer pis.
ECSA - J. Bolòs
Més cap al sud hi ha una altra torre que, malgrat el que pugui semblar a primer cop d’ull, té unes característiques molt semblants a les de la torre precedent. Potser varien una mica les mides (té una amplada interna de 2,6 m i un gruix de les parets d'1,8 m), però la seva organització interna és igual: cambra inferior coberta amb una falsa cúpula, a la qual hom pot accedir per una porteta, i cambra superior amb una cúpula rebaixada i amb una porta dovellada (bé que les dovelles actualment hagin estat arrencades).
La torre de l’angle sud del recinte, actualment força malmesa, devia protegir una entrada que hi havia en aquest sector meridional. A l’interior és circular i a l’exterior, la banda que s’orienta cap a fora del recinte és també rodona, mentre que la que mira cap a l’interior és recta. El seu diàmetre intern és de 3,1 m i el gruix dels murs d’1,7 a 2,1 m.
El recinte té una longitud, de nord a sud, d’uns 55 m i una amplada al centre d’uns 30 m. La muralla té un gruix a l’extrem nord de 160 cm i al costat oest d’uns 130 o 145 cm; per contra, el mur est només fa uns 80 cm de gruix.
Entre les dues torres hi ha un portal, amb un arc format per 12 dovelles; s’hi veuen encara, fins i tot, les pollegueres. A la banda sud, al costat de la torre d’angle meridional, sembla que hi havia una altra porta, de la qual s’endevina l’arrencada d’un arc; per desgràcia, darrerament, ha estat destruït tot aquest sector, en entrar dins del clos murallat una màquina excavadora.
Al llarg de la muralla oriental, transversalment al mur, hi ha una sèrie de parets que fan pensar en l’existència en aquest sector de diverses dependències adossades a la muralla perimetral (com a mínim sis), amb unes mides de, per exemple, 4 m per 6 m.
Els carreus d’aquestes torres i de bona part de la muralla són força grans. A la torre nord fan 30 cm d’alt per 70 cm de llarg i per 90 cm de fondària. A la cara externa de torre d’angle, poden arribar a fer 65 cm per 120 cm. Aquestes mides i el fet que, per exemple, a la cara externa de la torre septentrional, les pedres estiguin mal acabades, de tal manera que sembla que hi hagi un encoixinat, ha fet pensar en un origen força antic d’aquest castell. Cabañero (1987, pàgs. 100 i 110) el data cap a l’any 1000 i n’assenyala les característiques del seu aparell constructiu. Galtier (1987, pàg. 180) fins i tot, en l’àmbit d’hipòtesi de treball, hi voldria veure un origen musulmà. Això no obstant, nosaltres volem cridar l’atenció sobre l’homogeneïtat del conjunt de la construcció i sobre les seves mateixes característiques constructives, que fan creure, més aviat, que es tracta d’un castell ja tardà, dins l’època que estudiem, segurament del segle XII o fins i tot del XIII. És cert que l’aparell encoixinat va existir al món musulmà (nosaltres, amb molts dubtes, proposem una datació anterior a la conquesta cristiana, per exemple, del castell de Grialó, a la Noguera); tanmateix, en general, aquest tipus de carreus de tradició clàssica, a l’Occident europeu no es recuperaren fins cap al segle XIII (Chàtelain, 1983, pàg. 75). (JBM)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1971, vol. III, pàgs. 555-557
- Fort i Cogul, 1972, pàg. 71
- Chàtelain, 1983, pàg. 75
- Galtier, 1987, 18, pàgs. 173-198
- Cabañero, 1987, pàgs. 85-117
- Buron, 1989, pàgs. 20-21.