Situació
Absis de l’església, amb una decoració d’inspiració llombarda de grans arcs cecs entre lesenes.
ECSA - E. Pablo
L’església de Sant Jaume és al costat de la casa de Valldecerves, a l’extrem nord-est del terme.
Mapa: 35-16(419). Situació: 31TCF736928.
Per a arribar a l’indret des de Valls, cal anar fins al Pont d’Armentera i des d’allí prendre la carretera local T-213 en direcció a Igualada. Després de passar el nucli d’Esblada, cal agafar un trencall a mà dreta, a l’altura del quilòmetre 20,7 de la carretera, que condueix al mas de Valldecerves. (JAA)
Història
Aquesta petita església romànica té una història molt desconeguda, lligada a una de les masies més notables del terme, cal Valldecerves. Hi ha una gran manca de notícies medievals sobre l’indret. Tanmateix, el topònim Valldecerves ja apareix en un document del 1156 en el qual el comte Ramon Berenguer IV confirmà al monestir de Santa Maria de Valldaura l’espluga d’Ancosa, amb la intenció que la comunitat cistercenca de Valldaura s’hi establís. Entre els límits de l’alou d’Ancosa que va rebre Santa Maria de Valldaura hi havia “les roques de Valldecerves”.
Malauradament, no es tenen referències directes sobre l’església de Sant Jaume. Fou una simple capella de la parròquia de Querol, dins el terme de l’església sufragània de Sant Jaume d’Esblada.
L’edifici ha estat restaurat els darrers anys. (CPO)
Església
És un edifici força alterat, però que conserva intacta la seva estructura original, d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular i capçada a llevant per un absis semicircular, on s’obren dues finestres de doble esqueixada, una al plafó central i una altra al plafó situat més a migdia.
La porta, reformada, i resolta amb llinda, s’obre a la façana sud, que és totalment llisa, sense ornamentació, com les altres façanes llevat de la façana absidal. L’absis presenta una decoració de tipus llombard, d’arcuacions entre lesenes, formant cinc plafons, en els quals les arcuacions s’han reduït a un sol arc entre les lesenes. Es tracta d’un tipus peculiar de decoració que es retroba en comptades esglésies catalanes del segle XI, com als absis laterals de Sant Ponç de Corbera, a Santa Maria de Palau de Rialb, o a l’absis de Sant Serni de Bellfort i, de forma ja més evolucionada, dins el segle XII, a l’església de la Trinitat de Bellpuig, al Rosselló.
L’aparell és de carreu irregular, a penes treballat, disposat en filades uniformes i irregulars que, juntament amb la decoració absidal, posen en evidència les formulacions de l’arquitectura llombarda en aquest edifici datable al segle XI. L’església de Valldecerves constitueix un dels exemples més meridionals de l’extensió de l’estil propi de l’arquitectura del segle XI. (JAA)
Bibliografia
- Udina, 1947, doc. 60, pàg. 67
- Fort i Cogul, 1972, pàgs. 101-110
- Cruañes, 1992, pàgs. 53-54.