El poblet de Conill, deshabitat des del 1980, és situat en un turó de 350 m d’altitud al peu del torrent de Sant Gil. L’indret fou conquerit vers el 1070 pel comte Ermengol IV d’Urgell. La primera referència a la seva antiga església es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098, on consta que estava subjecta a l’esmentada canònica. Aquesta vinculació a Guissona no perdurà, ja que en la butlla de confirmació de béns que el papa Eugeni III atorgà l’any 1151 a la canònica de Santa Maria de Solsona, el temple de Santa Maria de Conill figura entre les seves propietats. Poc temps després, l’església de Conill és esmentada com a possessió de Santa Maria de Solsona, en l’acta de la tercera consagració d’aquesta església, l’any 1163.
L’actual edifici de Santa Maria de Conill, construït el 1702, no conserva cap vestigi del primitiu temple.