L’antiga vila de Domnòva, avui dia totalment abandonada, era situada a uns 2, 7 quilòmetres al nord-est de Tuissan, seguint la carretera D-611. Aquest indret és esmentat en la documentació l’any 876, en una escriptura datada el 22 d’abril per la qual Anna, filla de Rotruda i d’Alaric, comte d’Empúries, féu donació a Radulf i a la seva esposa Ridlinda d’un conjunt d’heretats situades al Conflent, al Rosselló, al comtat de Besalú i al Perapertusès; entre els béns donats en aquest darrer territori consta la villa que vocatur Domnova in territorio Petrapertusense.
Domnòva —que segons la historiadora A. de Pous fou durant l’edat mitjana un lloc de refugi per als homes i el bestiar en temps d’inseguretat— era possessió al segle XIII de la família Termes, un membre de la qual, Oliver de Termes, vengué la senyoria de l’indret l’any 1260 a l’abadia cistercenca de Santa Maria de Fontfreda.
La vila de Domnòva tingué una església parroquial pròpia dedicada a sant Bartomeu, la qual és esmentada en la documentació medieval els anys 1351 (rector de Dompnova) i 1360. A l’inici del segle XV fou objecte d’una visita pastoral i a la darreria del segle XVIII, el 1790, hom té constància que ja havia perdut feia temps la categoria de parròquia. Avui dia no resta cap vestigi d’aquest temple; només es poden veure les ruïnes del recinte casteller.