A mitjan segle XIX, el 1852 concretament, Bemardí Alcañiz i Meller obrí un taller de fuster a Manresa, al passeig del Riu, davant de la que serà l’estació del ferrocarril.
Bemardí Alcañiz devia ser un home espavilat i amb traça, no tenia estudis, i fou un hàbil dibuixant. El 1862 va obtenir un privilegi d’invenció per unes màquines ideades per ell mateix que premsaven el raïm i separaven la rapa.
Inicialment, les màquines eren totes de fusta, però la conveniència de millorar-les va obligar el fuster a convertir-se també en manyà i a incorporar un cilindre de ferro i altres peces d’aquest material. L’energia, la trobava en el riu proper.
El 1888 guanyà una medalla d’or a l’Exposició de Barcelona amb una màquina nova, destinada a esclofollar ametlles i avellanes, a base d’unes maces col·locades en bateria que trencaven la fruita seca sense esclafar el gra. Després va afegir-hi una màquina per a pelar i moldre ametlles, i altres aplicables a la pastisseria.
El corresponsal de La Ilustració Catalana, que va publicar unes cròniques sobre les principals ciutats catalanes al final de segle, no es va oblidar de l’empresa dels Alcañiz, ara a nom de Fills i Germà de Bemardí Alcañiz, quan visità Manresa. Després de descriure la fàbrica i la seva producció, diu:
"En aquest concepte d’indústria agrícola disfruta Espanya d’una reputació envejable. El veterà i afectuós senyor Alcañiz estava treballant en la confecció dels plànols de les seves màquines, dibuixant-los amb una habilitat admirable, i els seus laboriosos nebots dirigien les construccions. Vaig passar entre ells una estona admirable! " (La Ilustració Catalana, 1893-94).
Al començament de segle s’extingí el taller de maquinària i els seus locals foren ocupats per l’empresa tèxtil Roca.