Situació
Gran mur situat darrere de l’església del poble i unit a aquesta, únic element conservat del castell.
ECSA - J. Bolòs
Les restes del castell de Guialmons són situades al costat de l’església, a la part alta de Guialmons. El poble és al SE de Santa Coloma de Queralt, entre la rasa de Guialmons i el torrent de l’Argila.
Mapa: 34-15(390). Situació: 31TCF637972.
Per a arribar a Guialmons, cal seguir la carretera comarcal C-241 que va de les Piles de Gaià cap a Santa Coloma de Queralt. El poble és a uns centenars de metres, a mà dreta. (JBM)
Història
L’indret de Guialmons, que s’anà formant als segles medievals a l’entorn d’un castell, és esmentat amb la grafia Gisalmon l’any 1080 com una de les afrontacions del castell de Rauric, quan fou donat en l’esmentat any per Guillem Bernat de Queralt a la seva esposa Ermessenda. Sembla, segons alguns autors, que en aquestes dates ja era construït el castell del lloc, del qual s’ha localitzat una primera referència documental de l’any 1132. Consta que aquest any Alaric de Timor donà al seu fill Ramon diveros castells, entre els quals es mencionava el castell de Gisalemo; només un any després, Alaric i Ramon de Timor signaren una concòrdia amb un personatge anomenat Ferrer, per la qual els dos primers infeudaren a aquest darrer el castrum de Gialemo, juntament amb el de Figuerola.
Posteriorment, en el testament sacramental de Ramon de Timor, que fou jurat a l’església de Sant Jaume del castell de Timor el 2 d’abril de l’any 1147, els testimonis presents determinaren, segons les darreres voluntats del finat, que els castells de Pontils i de Guisalemo fossin llegats al seu fill Ramon de Timor, mentre que al seu altre fill, dit Guillem, li fos donat el castell de Figuerola; entre els testimonis presents en aquest acte hi consta un tal Ferrer de Figuerola, versemblantment el castlà de les fortaleses de Figuerola i de Guialmons amb el qual Alaric i Ramon de Timor, pare i fill, signaren una concòrdia l’any 1133.
El predomini dels Timor sobre aquest castell es mantindria fins al segle XIV, quan aquesta propietat passà a la família Boixadors, mitjançant l’aliança matrimonial de Francesca de Timor amb Berenguer de Boixadors. El 1380 el seu fill, Bernat de Boixadors, comprà a l’infant Joan tota la jurisdicció del terme i del castell de Guialmons. Posteriorment, aquesta propietat passà al comte de Savallà, descendent dels Boixadors, el qual mantingué la senyoria sobre l’indret fins a la desamortització del segle XIX. (EPF)
Castell
Darrere de l’església, al costat nord-est, hi havia l’edifici que encara ara és considerat el castell de Guialmons. Actualment només s’ha conservat d’aquesta fortificació la paret nord-oest, continuació del mur de l’edifici religiós que hi ha al seu costat. El pany de mur conservat té una longitud d’uns 10 m. Els primers 5 m, amb un aparell més regular, corresponen a un mur fet amb carreus ben escairats i col·locats en filades. Té una alçada d’uns 5 m. Els 5 m restants són més malmesos. L’aparell constructiu és una mica diferent. Potser van ser fets o refets en un moment posterior.
Podem suposar que darrere de l’església s’adossà un castell o una casa forta cap al segle XII. Segurament tenia una planta rectangular. Potser vers el segle XIII va ésser ampliat en direcció nord-est. (JBM)
Bibliografia
- Udina, 1947, doc. 36, pàgs. 42-43; doc. 37, pàgs. 43-44 i doc. 41, pàgs. 48-49
- Els castells catalans, 1973, vol. IV, pàgs. 389-390
- Español, 1991, pàgs. 163-165.