Sant Bartomeu (Bescanó)

Situació

Absis circular ultrapassat, que encapçala l’església.

F. Tur

L’església de Sant Bartomeu és al costat del mas de Can Pol de Baix, situat a uns 300 m de la cruïlla de la carretera de Girona a Anglès, la qual porta a l’Estanyol.

Mapa: L38-13(333). Situació: 31TDG729453.

Història

L’única notícia que hem pogut recollir d’aquesta església apareix en un document del 26 de febrer de 1118, segons el qual Ledgarda, muller de Miró Bonfill d’Estanyol, donà a la canònica de la seu de Girona una condomina dita de Sant Bartomeu, juntament amb una església que hi havia edificada i que era situada dins el terme parroquial de Sant Andreu d’Estanyol. (ASA)

Església

És un edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular ultrapassat, cobert amb volta i obert a la nau per un arc en degradació, visible només en alçat, que no es reflecteix en planta. La nau és coberta amb volta de canó, de perfil semicircular, recolzada sobre arcs formers que reforcen els murs de l’església.

Al centre de l’absis hi ha una finestra d’una sola esqueixada, cegada, i a la trastera de llevant de la nau s’obre un petit ull de bou. A la façana de ponent hi ha un altre ull de bou i la porta, amb llinda, aixoplugada per un porxo, és coronada per un senzill campanar d’espadanya.

Les obertures de la façana de ponent corresponen a la remodelació que rebé l’església, en la qual es va decorar tot l’interior, s’hi construí un cor i una sagristia adossada al mur sud, que resta tapat i, per tant, no podem determinar si la porta original era situada a l’indret de l’actual mur, o bé en aquesta façana. També en aquesta reforma es migpartí l’absis amb un retaule, cosa que altera profundament la forma i la lectura de l’espai original.

L’aparell constructiu és de còdols i rierencs, sense treballar, travats en morter de calç, sense peces especials. La finestra absidal conserva les empremtes d’encofrat de fusta amb què es bastí la seva esqueixada.

Les característiques de l’edifici permeten plantejar clarament la seva cronologia dins l’arquitectura del segle X, però la solució de l’obertura de l’absis a la nau, que, en planta, evoca solucions com les de les esglésies de Sant Genís de Vilarobau, o Santa Margarida d’Empúries, però formant un arc en degradació en comptes de l’arc triomfal que tenim a Sant Genís de Vilarobau, cosa que pot indicar una forma més aviat tardana i propera al segle XI.

És molt probable que la nau originalment fos coberta amb embigat, i que la volta de canó sobre arcs formers correspongui a una reforma, datable al segle XII, possiblement similar a la que tingueren altres edificis del segle X, o anteriors, com Sant Hilari d’Abrera, o Sant Miquel d’Olèrdola. (JAA)

Bibliografia

  • X. Barral, 1981, pàg. 278; R. Vall i Rimblas, 1976, pàg. 15; J. Rais, 1976, pàg. 12 (I.A. núm. 19); E. Junyent, 1983; pàg. 169.