Situació
Vista de l’exterior de l’església amb el mur de migjorn, on s’obria originàriament la porta d’entrada al temple, avui tapiada, bé que visible encara.
R. Viladés
Al sud-oest del municipi de Casserres de Berguedà, sobre els planells d’un serrat, i entre les masies de Can Blasi i Can Cirera, hi ha situada aquesta capella. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781: x 02,0 — y 49,5 (31 TDG 020495).
Per arribar-hi, cal anar fins al poble de Casserres. Prop de la plaça i en direcció a ponent s’ha de prendre el carrer “Camí de Cardona”. El carrer desemboca en una pista forestal la qual s’ha de seguir deixant de banda tots els trencalls. Es passen dos rierols, després del segon, cal seguir el trencall de mà esquerra; al cap de pocs metres, es troba un altre trencall, on cal seguir el de mà dreta. Aquest porta directament a la capella. Des de la plaça de Casserres hi ha 4,8 quilòmetres. Si ha plogut pot haver-hi dificultats per algun cotxe. En aquesta contrada, Sant Miquel de Fonogedell és conegut amb el nom de Sant Blasi. La clau la guarden a Can Blasi. (RVL)
Història
Situada dins l’antic terme del castell de Casserres, al comtat de Berga, dins la jurisdicció del bisbat d’Urgell, Sant Miquel de Fonogedell fou, durant un curt temps de la seva història, una església parroquial i també, temporalment, dependent del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles.
La primera notícia de l’església és de l’any 1033, quan el bisbe Ermengol d’Urgell confirmà els delmes i primícies i la sufragània de Sant Miquel de Fonogedell, a l’església parroquial de Sant Pau de Casserres, església que havia consagrat l’any 907 el bisbe Nantigís de la Seu d’Urgell.
Possiblement per la gran influència del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles i a causa del seu desig d’expansió en aquesta zona de Berguedà, Sant Miquel de Fonogedell passà a formar part dels seus dominis, juntament amb la veïna església de Sant Pere, que fou convertida en priorat.
En l’acta de consagració de l’església del monestir de Tavèrnoles de l’any 1040 és esmentada com a possessió, juntament amb els delmes, primícies, oblacions, servituds, cementiri i totes les pertinences (Et in comitatu Berguitano ipsa parrochia Sancti Michaelis de Fonoledes cum decimis et primiciis, oblationibus et cimiterris earum, servitiis, tasquis, (de) fuctionibus et cum omnibus sibi pertinentibus).
L’església de Sant Miquel devia ésser el nucli aglutinador d’una petita vila, una comunitat d’origen més antic; l’any 1093 la vila de Fonogedell és documentada com un dels límits d’un alou que el vescomte Bernat va vendre al lloc de Fonollet, al terme de Puig-reig (ipsa vila de Fonolegel).
Sant Miquel de Fonogedell possiblement tornà a ser sufragània de Casserres quan el monestir de Tavèrnoles va perdre el seu període d’esplendor. El segle XVIII era ja sufragània de Sant Pau de Casserres i avui conserva aquesta categoria, però dependent de l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels de Casserres. (RSR)
Església
Sant Miquel de Fonogedell és una església d’una sola nau rectangular rematada a llevant per un absis semicircular, mancat d’ornamentacions i cobert amb un quart d’esfera. La coberta de la volta és feta amb teula àrab, i la de l’absis, amb lloses.
L’edifici és encarat a llevant, encara que lleugerament desviat vers tramuntana. L’única part romànica que resta és la de l’absis, que ha estat construït amb blocs de pedra grossa i treballada, disposats en filades ordenades i a trencajunt. Al centre s’obre una finestra que forma dos cossos: el de fora, amb dovelles que formen l’arc de mig punt, i el de dintre, també de mig punt, tallat en una sola pedra. Tota la resta de murs són molt posteriors.
El mur de migdia presenta els arcs adovellats d’una porta, situada al lloc original, i una finestra, totes dues tapiades. Al davant, a migjorn, s’aixequen els murs d’un clos que devia ser l’antic cementiri.
Al mur de ponent hi ha oberta la porta actual, la qual forma un arc de mig punt, fet amb unes dovelles molt grosses. Al capdamunt del mur es bastí un petit campanar d’espadanya, d’una obertura, i, al davant, un porxo.
A la banda de tramuntana l’any 1792 hi fou afegida una sagristia. Hom diria que totes aquestes reformes són d’aquest any. L’interior de l’església és enguixat.
A l’arrencada de la volta, que tampoc no és original, hi ha una cornisa de guix d’estil neoclàssic. No és aventurat afirmar que l’absis correspon a l’última època del romànic. L’església és en força bon estat de conservació. (RVL)
Bibliografia
- Arxiu de la Corona d’Aragó
- Cebrià Baraut: Les actes de consagració d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia”, vol. I, La Seu d’Urgell 1978, pàg. 118
- Joaquim Miret i Sans: Les cases de Templers i Hospitalers a Catalunya, Barcelona 1910, pàg. 171, nota 4
- Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàg. 74