Resultats de la cerca
Es mostren 1109 resultats
L’illa Plana
L’illa Plana ha estat habitada des d’antic i s’ha vist força alterada per les intervencions humanes Ramon Dolç L’illa Plana 118, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià L’illa de Tabarca o illa Plana està situada a uns 4 km a llevant del cap de Santa Pola, a l’entrada de la badia d’Alacant Té forma allargada en direcció NO-SE, amb una longitud aproximada d’uns 1800 m i una amplària màxima de 400 m, i presenta un estrenyiment en el seu terç oest Està voltada de tres illots anomenats la Cantera, la Galera i la Nau, situats respectivament a ponent, migdia i llevant,…
La marjal de Pego-Oliva
La marjal de Pego-Oliva, ja en el límit amb els tarongerars Ernest Costa La marjal de Pego-Oliva 112, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Els rius Bullens, Racons o Molinell i la rambla de la Gallinera travessen una plana, de vora 1000 ha de superfície, que en molts llocs es troba per sota del nivell del mar i que es caracteritza per una forta subsidència Aquests cursos originen la marjal de Pego i Oliva, àrea que recull bona part de les aigües epicontinentals i subterrànies de cinc alineaments de muntanyes costaneres Gallinera-Mustalla, Safor-Almirall, Foradada…
Sant Climent de Peralta (Vulpellac)
Art romànic
Situació Les ruïnes de l’església de l’antic monestir benedictí de Sant Climent de Peralta son en un Llogaret d’aquest mateix nom i que és emplaçat en una petita i arraconada vall de les Gavarres, a recer de tramuntana Les restes d’aquest temple i del cenobi són conegudes també amb el nom d’església vella del Mas Vidal” Aquest mas és un casal del segle XIX, construït, en part, amb pedres procedents de l’enderroc de l’església i potser d’altres dependències monàstiques Mapa 334M781 Situació 31TEG080420 Per anar-hi cal situar-se a la carretera de Girona a Palamós, entre la Bisbal d’Empordà i…
Referències bibliogràfiques
Les monografies Les referències bibliogràfiques consten de nom de l’autor/a o autors, data de publicació, títol complet i subtítol complet si n’hi ha, número de pàgines, número del volum o nombre de volums si n’hi ha més d’un, número de l’edició si no és la primera, ciutat on s’ha publicat, editorial, collecció i número si el llibre forma part d’una collecció Autoria Els cognoms i les conjuncions que uneixen dos cognoms d’una mateixa persona s’escriuen amb versaletes L’ordre de citació sempre és cognom i nom L LUÍS , J-L 2000 El crim de l’escriptor cansat Barcelona La Magrana “Les Ales…
L'electroquímica de Flix. I finalment, la Sosa!
L’Electroquímica de Flix SA La sosa o carbonat de sodi és un dels components més importants de la química, segons tots els diccionaris i les enciclopèdies del segle XIX Com a blanquejant té utilització directa en la indústria tèxtil i és també indispensable per a la fabricació del sabó i del vidre La sosa natural es trobava en les cendres de la barrella, una planta herbàcia força corrent als Països Catalans, vora del mar Durant el segle XVIII el conreu de la barrella fou intensiu en zones com el Delta de l’Ebre, el Baix Cinca o la regió d’Alacant, d’on s’exportava cap a França i altres països…
El marc històric (segles VIII-X)
L’impacte de la conquesta àrab sobre la societat visigòtica El castell de Llívia, actualment gairebé del tot arrasat, que tingué un paper remarcable en les lluites entre faccions musulmanes poc després de la conquesta ECSA - F Tellosa La conquesta per part del califat omeia de Damasc de la Hispània visigòtica va ser un procés relativament breu, concentrat entre la primera expedició del 711 i el salt cap a les Gàllies del 716 les seves conseqüències, però, van marcar definitivament la nostra edat mitjana L’antiga Hispània esdevindria l’Àndalus, ei marc geogràfic i alhora humà on es…
L’esquema
Educació
Síntesi de la informació Per tal que puguis comprendre qualsevol text que estudiïs, has de saber d’on parteixes, és a dir, has de fer un pont entre allò que saps i allò que vols aprendre Has de realitzar una elaboració prèvia que lligui la informació nova que estàs treballant amb els coneixements que has après prèviament Aquest lligam d’informacions et permetrà reforçar molt bé el teu aprenentatge i no oblidar la informació En aquest procés, l’aplicació de determinades tècniques d’aprenentatge i d’estudi, com l’ esquema , et pot ajudar a recollir i organitzar el que és més significatiu dels…
Traumatisme òtic
Patologia humana
Definició Són anomenades traumatismes de l’orella les agressions externes que poden provocar lesions en les estructures de l’òrgan com ara cops, ones expansives o canvis de pressió sobtats Els cossos estranys , és a dir, qualsevol objecte que s’introdueixi en el conducte auditiu extern, poden també ocasionar lesions d’orella Tipus, causes i manifestacions És freqüent que els traumatismes causin ferides i contusions del pavelló auricular , ja que per la seva situació externa, als costats del cap, aquest és molt vulnerable a tota mena d’agressions Les contusions causen dolor, de vegades intens…
El vidre d’ús i de prestigi
Art gòtic
La historiografia Copa de vidre esmaltat, d’autor anònim Aquesta copa de vidre decorada amb esmalts mostra l’alta qualitat que van arribar a assolir les produccions de vidre catalanes durant la baixa edat mitjana Es tracta d’un objecte de gran luxe, que cal datar probablement vers els darrers anys del segle XV És una copa amb un dipòsit de parets atrompetades i una base plana, unida al peu per un nus esfèric lleugerament aplanat Hispanic Society of America, Nova York, núm Inv 59038 L’interès per les arts del vidre a…
La llengua del poble
Els orígens de la llengua catalana Pes amb inscripció procedent del poblat ibèric de Puig Castellar, un dels més importants de Catalunya s VI aC – s II aC Enciclopèdia Catalana La llengua catalana és una llengua romànica, és a dir que prové bàsicament del llatí que parlaven els romans que van començar a colonitzar la Península Ibèrica al principi del segle III abans de Crist De fet, el primer lloc on els romans van establir-se fou a l’antiga colònia grega d’Empúries, al cor del territori fundacional de la llengua catalana, el que s’anomena la Catalunya Vella I és que potser cal fer un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina