Resultats de la cerca
Es mostren 157 resultats
Argemí, Alegre i Sala, a Terrassa
Antoni Sala i Gaietà Alegre constituïren el 1860 Alegre, Sala i Companyia, una empresa que tindrà vint-i-sis anys d’existència i acabarà dividint-se Joan Argemí i les seves nétes Joan Argemí obrí el 1838 un modestíssim establiment de teixits de llana a Terrassa Cal recordar que aquests establiments eren força humils i que la seva creació estava a l’abast de molta gent, sempre que tingués un petit capital o el suport d’alguns amics La família Argemí i la família Sala De Joan Argemí queda el record de la seva participació a l’Exposició Industrial de Barcelona del 1844, en la qual presentà unes…
Banc de Vilanova (1881-1924)
La constitució El banc de Francesc Gumà Francesc Gumà, promotor del Banc de Vilanova Valls-Vilanova-Barcelona, 1883 El Banc de Vilanova va ser el primer a constituir-se durant l’etapa de la Febre d’Or És un bon model d’aquesta etapa, ja que en el seu llançament es troben alguns dels factors que caracteritzen el període la vinculació amb els negocis ferroviaris, l’ambició d’uns grans projectes i l’esperit especulatiu dels qui subscriviren accions El promotor del banc fou Francesc Gumà i Ferran 1833-1912, fill de Vilanova, un “americano” que havia fet diners a Cuba i que havia tornat el 1871 a…
Superant obstacles, al costat del Banc de Barcelona (1857-1874)
L’inici d’una política d’inversió La plaça del Rei “Bellezas de Barcelona”, Barcelona, 1874 Fins el 1857 la Caixa no introduí la comptabilitat per partida doble ni confeccionà un balanç com Déu mana Es limitava a portar un llibre de caixa, un que era propi del Mont de Pietat i de les seves operacions, i uns estats generals en els quals es recollien els interessos pagats als dipositants, els cobrats als accionistes conservadors de capital i les despeses generals de l’entitat A la Caixa li falta superar la prova de la inversió i obtenir així uns resultats excedents que assegurin la seva…
Adaptació al mercat però sense brillantor (1960-1975)
Les caixes en el mercat financer L’any 1960 el professor Ramon Tamames publicà la primera edició de la seva Estructura económica de España L’obra, de prop de 700 pàgines, dedica nou ratlles a les caixes d’estalvis, dintre del capítol corresponent a l’anàlisi del sistema financer i del marc de les entitats oficials de crèdit a mitjà i llarg termini, “ a meros efectos de clasificación formal ” Aquell any les caixes d’estalvis tenien 80,5 milers de milions de pessetes en dipòsits, que representaven el 35% dels que tenia la banca, i mantenien un fort ritme de creixement Però eren encara les…
Les dues ciutats llaneres: Terrassa i Sabadell
Dues ciutats germanes, però diferents La Rambla de Sabadell al començament del segle XX Terrassa i Sabadell són les dues grans ciutats llaneres La força d’una dóna impuls a l’altra La indústria llanera estarà present a tot Catalunya, però es produirà de manera natural un procés de concentració al voltant de Terrassa i Sabadell Per això convé presentar-les com a seu de les principals empreses que relacionarem després Si cada empresa té el seu caràcter, no hi ha dubte que també hi ha un caràcter collectiu per a les fàbriques i els empresaris d’aquestes dues ciutats Ni Terrassa ni Sabadell tenen…
La participació catalana en les exposicions espanyoles i universals
El perquè de les exposicions Les grans exposicions, internacionals o universals, han tingut sempre tres protagonistes les ciutats organitzadores, els expositors i els visitants Si bé els tres han tingut un denominador comú en el seu interès per les exposicions, les raons són i han estat ben distintes Cartell de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, dissenyat per FGalí ECSA Les ciutats organitzadores busquen el prestigi internacional que els pot donar l’exposició És clar que corren un risc, i que trobaran el desprestigi si no els surt bé La celebració d’una gran exposició acostuma a…
Els Serra i els Bertrand
Els fabricants d'indianes Llorenç Clarós 1754-1831 La família Serra i la família Bertrand Llorenç Clarós va néixer a Figueres l’any 1754 El seu germà Joan fou militar de professió i es distingí durant la guerra del Francès, lluitant contra les tropes napoleòniques assolí el grau de brigadier Llorenç Clarós s’installà a Barcelona com a fabricant d’indianes Era de la mateixa generació que Erasme de Gònima, i amb ell un dels qui aconseguiren diners i prestigi social a través de la indústria Pertany al període pre-industrial No va arribar a veure una màquina de vapor movent uns telers Saló del…
L'exili i la mort de Lluís Companys (1939-1940)
A l’hora de la derrota més cruel, davant l’inapellable fracàs bèllic en la guerra dels tres anys 1936-39, quan Catalunya estava a punt de caure aixafada sota el pes de la bota militar, és fàcil imaginar l’ànim que podia tenir el seu president, Lluís Companys Ell, que era el representant del país, en emprendre l’exili, fugint del propi territori en l’èxode més gran que Catalunya ha conegut mai al llarg de la seva història millenària, es veia abocat a un destí ignorat En terres de França Companys, el dia 5 de febrer de 1939, diumenge, avançant per un camí de muntanya de l’Alt Empordà, pel coll…
La fi dels somnis compartits
El matí del 29 de desembre de 1874, a un quilòmetre de Sagunt, Martínez Campos proclamà Alfons de Borbó rei d’Espanya Com en l’intent de Sant Carles de la Ràpita, aprofità que bona part de l’exèrcit estava travat per la guerra carlina, però aquesta vegada ningú no formulà contra el general colpista retrets d’oportunisme i falta de patriotisme Martínez Campos no va ser vist com un traïdor, com Ortega, sinó com un patriota conseqüent que anava a posar ordre S’iniciava així, accidentalment des del País Valencià, la Restauració La proclamació d’Alfons XII es feu enmig de la indiferència general…
D’ara i de sempre
La Rambla de Barcelona La passió de ramblejar La Rambla és el lloc amb més ambient de la ciutat de Barcelona, pàtria dels escriptors i els artistes una avinguda amb un ample passeig central que va des de la plaça de Catalunya fins al port Fins al 1860 se n’havien conservat les muralles, i la zona no va ser realment urbanitzada fins al segle XVIII Ara és un lloc dedicat a l’oci i al turisme, amb bars, hotels, botigues, teatres i les característiques parades de venda de flors i de petits animals domèstics El primer tram, el més proper a la plaça de Catalunya, s’anomena Rambla dels Estudis o de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina